Igualada (ES) 25-9-1894 / Caracas (VE) 26-9-1960

Mestre i pedagog.

Va ser una de les personalitats pedagògiques més importants en l’ensenyament modern tant per la seva tasca educadora com per la influència que va exercir en bona part dels futurs mestres.

Va dirigir l’Escola Pràctica, annexa a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, durant la Segona República i va tenir una gran influència en les noves promocions de mestres.

Empresonat de 1939 a 1941 va escriure una “Carta des de la presó” (1940) dirigida a la seva filla Núria on descrivia les condicions degradants dels condemnats pel franquisme. Va ser autor, entre d’altres, de la Cartilla de civisme i dret (1931), Lectures suggestives, El llenguatge a l’escola (1932), Història de Catalunya per a nois i noies (1933), La nostra terra i la nostra història (1933) i l’educació moral i cívica a l’escola actual (1933).

Des que surt de la presó l’estiu de 1941 fins al 1948, quan marxa a l’exili, sobreviu fent classes privades. Les classes particulars eren la sortida d’emergència per als mestres republicans, que van ser depurats i sancionats per la dictadura franquista.

L’agost de 1948 marxa a Caracas, on es dedica a la docència. Allà viurà fins a la seva mort, el 26 de setembre 1960.

Font / Fotos:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0066989.xml

Passió per l’ensenyament: el mestre igualadí Raimon Torroja por Salomó Marquès i Sureda. REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 42 ANOIA, DESEMBRE DE 2012

Foto: Raimon Torroja i Rosa Fornells, 1924. Autor desconegut.