
Remedios Varo
Anglès, Girona (ES) 16-12-1908 / Ciutat de Mèxic (MX) 8-10-1963
Pintora i il·lustradora. Artista gràfica.
Coneguda com a Remedios Varo (nom real: María de los Remedios Alicia Rodriga Varo y Uranga), va ser una pintora surrealista, escriptora i artista gràfica espanyola, exiliada política a Mèxic i naturalitzada mexicana.
Va ser una de les primeres dones que va estudiar a la Reial Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. El 1932 es va establir a Barcelona, on va treballar com a dissenyadora publicitària, sumant-se al grup surrealista català Logicofobista. El 1937 va viatjar a París al costat del poeta surrealista francès Benjamín Péret i el 1941, amb l’arribada dels nazis a la capital francesa, s’exilia a Mèxic.

El 1947 Remeis marxa a Veneçuela, com a integrant d’una expedició científica de l’Institut Francès d’Amèrica Llatina on va realitzar estudis microscòpics de mosquits com a part de la campanya de salubritat antipalúdica.
A Veneçuela, a més de la seva feina d’il·lustradora entomològica, preparava cartells publicitaris per a l’empresa Bayer a Mèxic, i va treballar un curt lapse per a l’Instituto de Malariología veneçolà. És a Veneçuela on es reuneix amb la seva mare i el seu germà gran, Rodrigo Varo i Uranga, metge epidemiòleg, contractat pel Ministerio de Sanidad y Asistencia Social veneçolà.
Remeis fa estudis microscòpics dels mosquits i realitza grans dibuixos d’aquests insectes per a una campanya de salubritat antipalúdica. Molta de la seva obra es va utilitzar extensament en la formació de brigades mèdiques i sanitàries. Entre 1947 i mitjan 1949, resideix entre Caracas i Maracay, i viatja per Veneçuela arribant a conèixer les fonts de l’Orinoco, les quals plasma en una de les pintures més interessant “Exploració de les fonts de l’Orinoco”.

En l’any de 1949 va tornar a Mèxic, on va continuar amb la seva tasca d’il·lustradora publicitària. Durant la seva estada a Mèxic, va conèixer a artistes com Frida Kahlo i Diego Rivera, però va establir nexes d’amistat més forts amb altres intel·lectuals a l’exili, en particular amb també la pintora surrealista britànica Leonora Carrington.
El 1955 Mèxic va acollir la seva primera exposició. El 1958 Varo va obtenir el primer lloc en el Primer Saló de la Plàstica Femenina a les Galeries Excélsior. La seva producció artística no es va aturar fins a la seva mort, el 8 d’octubre de 1963 a la Ciutat de Mèxic d’un infart de miocardi.
FONTS:
http://notasomargonzalez.blogspot.com/2014/03/max-ernst-el-hombre-pajaro_20.html
