Barcelona (ES) 25-7-1892 / Barcelona (ES) 17-8-1990

Metge. Fisiòleg.

Precursor a Catalunya de les investigacions sobre diabetis i de la preparació i l’ús de la insulina a l’Europa continental.

Fill de Rossend Carrasco i Magdalena Formiguera. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1914 i doctorat a Madrid el 1915. Va ser deixeble i col·laborador d’August Pi i Sunyer. Va exercir la docència i entre 1921 i 1922 va ampliar els seus estudis al departament de fisiologia de la Harvard Medical School de Boston (EUA) on va treballar amb el professor Walter B. Cannon.

Membre de l’Institut de Fisiologia (1921-1939), de la Societat de Biologia de Barcelona i precursor a Catalunya de les investigacions sobre diabetis i de la preparació i l’ús de la insulina a l’Europa continental.

Va ser director del departament de Diabetis i Metabolisme de la policlínica Plató, situada al districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona.

A la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va ser professor agregat de Malalties de la Nutrició; professor de classes pràctiques de la Càtedra de Fisiologia (1914-1920); i des de 1933 cap de Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic.

Fruit del seu primer matrimoni va tenir cinc fills: Oriol, Roser, Montserrat, Maria Antònia i Luis.

El 9 d’abril de 1938, durant la Guerra Civil va perdre al seu germà Manuel Carrasco Formiguera, líder d’Unió Democràtica de Catalunya, afusellat pel règim franquista a Burgos.

El juny de 1938 es va incorporar a l’Exèrcit Republicà en el cos de Sanitat Militar sota les ordres de doctor José Puche i Álvarez, com a assessor tècnic d’higiene i alimentació.

El 3 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, es va exiliar a França passant per Pertús. Va residir a Toulouse fins al 24 de maig quan va embarcar a Mèxic a bord del vaixell Sinaia, arribant el 13 de juny a Veracruz.

A Mèxic va ser professor i investigador a l’Institut Politècnic Nacional, la Universitat de Puebla i la UNAM. Així mateix va investigar per diferents laboratoris públics i privats, com Productos Gedeon Richter Amèrica, i Hormona.

El 1948 es va establir a Veneçuela on va exercir de professor de Fisiologia a la Universitat dels Andes, a Mèrida, i a la Universitat Central de Veneçuela, a Caracas. Es va casar en segones núpcies amb Núria Pi-Sunyer i Cuberta (1923-2011), filla de l’alcalde republicà de Barcelona Carles Pi i Sunyer.

Va ser president de Centre Català de Caracas (1953-1954). El 1966 va formar part del Consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a la capital veneçolana.

Els últims anys de la seva vida els va passar a Barcelona, on va ser nomenat professor honorari de la Universitat de Barcelona.

Font: “Historia de la endocrinología española”, Antonio Orozco Acuaviva

Origen de la imatge: Imatge proporcionada pel Prof. José Manuel Ribera Casado

fotografia:

Fotografia. Rosendo Carrasco Formiguera i Núria Pi i Sunyer. Circa 1980 © Orozco Acuaviva, Antonio. Historia de la endocrinología española. Madrid, 1999