Tolosa (FR) 29-1-1919 / París (FR) 6-1-2014

Periodista, mecanògrafa, intèrpret, militant antifeixista.

Marina Ginestà Coloma va ser una militant comunista durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Va adquirir notorietat per la fotografia que el 21 de juliol de 1936 li va prendre el fotògraf alemany Hans Gutmann (Juan Guzmán) a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona, quan tenia amb prou feines 17 anys.

Aquesta foto es va convertir en una de les icones gràfiques de la Guerra Civil.

Durant la contesa va treballar com a periodista de diversos mitjans de comunicació republicans, així com de mecanògrafa i com a intèrpret del corresponsal del diari soviètic Pravda, Mikhaïl Koltsov.

En acabar la Guerra Civil és detinguda i fuig a França, on és internada en un camp de concentració d’Argelès-sur-Mer. En ésser ocupada França pels nazis va abandonar Europa amb la seva família rumb a Mèxic. No obstant això, el seu destí final va ser la República Dominicana, on va viure amb el seu company, Manuel Periáñez. Amb ell va tenir un fill, també anomenat Manuel.

El 1946 es va veure obligada a abandonar el país a causa de la persecució del dictador Rafael Trujillo contra els republicans espanyols.

Des de la República Dominicana, Marina i els seus pares es van traslladar a Veneçuela, on el seu germà Alberto havia emigrat feia dos anys, específicament a la ciutat de Barquisimeto. Ella va romandre a Caracas i per la seva fluïdesa en idiomes i les seves habilitats mecanogràfiques, va aconseguir treball de secretària en la legació consular de Bèlgica.

Hi ha escasses referències d’ella durant els tres anys que va viure a Caracas, encara que se li suposa assídua a les tertúlies que organitzava -al costat d’altres exiliats catalans- Maria Gispert Coll a la llibreria Mirador, situada al carrer del mateix nom a la urbanització La Campiña de Caracas.

El seu fill Manuel Periáñez, en entrevista amb Gemma Tremullas, publicada el 28 de setembre de 2016 al diari La Vanguardia de Catalunya, relata: “Quan vivíem a Caracas la meva mare li retreia al meu pare biològic -que va ser comandant de cavalleria de l’exèrcit republicà- que s’hagués portat a mig regiment a casa. A la nit ell i els seus amics desplegaven mapes i discutien sobre estratègies militars”.

El 1949 es va separar del seu company i es va traslladar a França. Allí va viure amb el seu fill, primer a Prades, on es va relacionar amb un cercle d’exiliats entre els quals es trobava Pau Casals, i després als voltants de París. El 1951 es va casar amb un diplomàtic belga, Charles arl Werck, amb el qual va viure a Brussel·les i des de 1953 a la Haia; van tenir una filla el 1954, Isabelle.

Marina va seguir al seu marit en les seves destinacions a Quito (Equador), Londres (Regne Unit) i Nova Orleans (Estats Units). Entre 1972 i 1976, Charles Werck va ser cònsol general de Bèlgica a Barcelona, durant l’agonia del règim franquista.

Durant els seus anys de residència a Barcelona, el 1976, Marina Ginestà va publicar en català la novel·la Els antípodes (editorial Dopesa, ISBN 84-7235-272-2), que va ser finalista del Premi Joan Estelrich de 1976 i va obtenir el Premi Fastenrath de 1977 en els Jocs Florals de Barcelona.

Des d’allà va tornar a Brussel·les i més tard a París, on va romandre uns quaranta anys fins a la seva mort el 6 de gener de 2014, als 94 anys.

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Marina_Ginest%C3%A0