Girona (ES) 3-9-1922 / Caracas (VE) 8-5-1991.

Historiador, escriptor i pedagog.

Va creuar els Pirineus per l’adhesió del seu pare a la causa republicana i va arribar a la regió bordelesa, finalitzant la Guerra Civil Espanyola el 1939.

Després de 1948 va iniciar els seus estudis universitaris i va aconseguir l’equivalència, a l’Acadèmia de Bordeus, dels estudis realitzats a l’Institut Nacional de Segon Ensenyament de Tarragona. A la Universitat de Bordeus va obtenir la llicenciatura en lletres i posteriorment, a la Universitat de Tolosa, el diploma de professor.

Va arribar a Veneçuela a finals de 1948 en companyia de la seva esposa, Cristina. El matrimoni va tenir 2 filles: Mary Carmen i Ana Maria.

Va adquirir la nacionalitat veneçolana el 1956.

Com a investigador, va treballar amb Pedro Grases, Vicente Lecuna i Ramón J. Velásquez, entre d’altres.

Una de les seves primeres aportacions a la historiografia al país va ser la localització de l’obra d’Andrés Bello existent a la Biblioteca Nacional i en les acadèmies de la Història i de la Llengua el 1949.

Als anys 50 es va dedicar a organitzar i classificar arxius documentals, sota la direcció de Vicente Lecuna; va constituir l’Arxiu de Simón Bolívar, de la Casa Natal del Libertador (1950-1954); va elaborar els índexs dels documents del secretari general de Simón Bolívar, José Rafael Revenga; es va encarregar d’organitzar, al costat del prevere Jaume Suriá, l’Arxiu Arxidiocesà de Caracas (1955-1956).

Va realitzar la microfilmació de tota la documentació sobre la història de Veneçuela entre 1810 i 1830 existent a l’Arxiu Nacional de Colòmbia, tasca realitzada durant 20 mesos (gener 1956 – setembre 1957), integrat per 210 mil fotografies en microfilm.

Producte del seu treball el contacta la Fundació John Boulton de la qual serà el seu director fins a 1983, editant el Butlletí Històric d’aquesta institució (1962-1978).

Algunes de les seves obres publicades són: “Una biografía de José Rafael Revenga” (1953); “Vida de Daniel Florencio O’Leary, primer edecán del Libertador” (1957); “Pensamiento político venezolano del siglo XIX” (1960-1962); “Escritos del Libertador” (1964-1981); “Las campañas periodísticas del Libertador” (1968); “La Caricatura Política en el Siglo XIX” (1979) i “Para acercarnos a Bolívar” (1980).

Va exercir la docència en el col·legi Amèrica (1949-1955) i posteriorment en les següents universitats: Católica Andrés Bello (UCAB), Simón Bolívar (USB), Central de Venezuela (UCV), Santa María (USM); Berkeley (US) (1968) i Oxford (UK) (1975), en les càtedres d’Història de Veneçuela, Historiografia, Periodisme Veneçolà, Metodologia i Crítica Històrica, en pre i postgrau.

Va tenir una columna setmanal dedicada a la història “Pulso en la historia” al diari El Nacional.

El 1983 va ser l’assessor històric amb motiu de la celebració del bicentenari del natalici del Libertador Simón Bolívar.

Individu de Nombre en 1985 de l’Acadèmia Nacional de la Història.

Va ser qui va coordinar El Diccionario de Historia de Venezuela que va presentar el 15 de novembre de 1989.

Va morir a Caracas, el 8 de maig de 1991.

 

 

Fonts:

http://venezuelaehistoria.blogspot.com/2016/05/manuel-perez-vila.html

PÉREZ VILA, MANUEL. 1968. Aportacions a la història documental i crítica. Acadèmia Nacional de la Història; Caracas.

http://www.jstor.org/stable/2515950?seq=1#page_scan_tab_contents

Semblança de Manuel Pérez Vila a El Ucabista, N ° 127, MAIG, JUNY I JULIOL 2013, Direcció de Comunicacions de la UCAB.

Fotografia: Manuel Pérez Vila a la Fundació Boulton. Autor desconegut.