Tarragona (ES) 1889 / Cuernavaca (MX) 1973.

Metge dermatòleg

Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 1911 i es va doctorar a la Universitat de Madrid en 1912. Va ser professor a la Universitat de Barcelona i director de la lluita contra les malalties venèries a Catalunya.

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Veneçuela, on va ser director del leprocomi Isla de Providencia (Maracaibo – VE).

Aquesta illa -realment un illot, està situada en el llac de Maracaibo. La seva extensió és de tres quilòmetres de llarg per dos d’ample i la seva forma és la d’un triangle irregular.

El leprocomi comptava amb instal·lacions hospitalàries i comunals, entre elles: 17 pavellons d’hospitalització -distribuïts per a homes i dones-, una prefectura, una presó, placetes, dues esglésies (una protestant i una altra catòlica), una biblioteca, un cementiri, una escola d’arts i oficis, un cinema, una oficina de correus, un mercat i cases per als malalts que vivien en parella.

Peyrí Rocamora va estar durant dos anys al capdavant de la part mèdica de les instal·lacions i va exercir el seu treball amb disciplina. Va establir mecanismes de control i tractaments que resultaven innovadors per al país i la seva aportació va ser molt important.

Les raons de la seva marxa a Mèxic van ser simples: Seria nomenat catedràtic de Dermo-Sifilografía a la Universitat de Nuevo León, a Monterrey. Allà podria estar amb la família al complet, cosa que es dificultava a l’Illa. La seva esposa, Maria Macià Lamarca era filla del president de la Generalitat Francesc Macià. Van tenir tres fills.

Font: Galeria de Metges Catalans.

Fotografia: Acreditació de Col·legi de Metges de Catalunya – Galeria de Metges Catalans.