Parlar d’òpera a Catalunya és parlar de l’professor Roger Alier. Veneçolà i de Los Teques.

Fill del psiquiatre Joaquín Alier Gómez (1907-1968), exiliat a Veneçuela.

El pla del seu pare, un cop acabada la guerra civil, era emigrar a Anglaterra. Per problemes burocràtics no va ser possible i decideix venir a Veneçuela, amb la seva dona Maria Teresa Aixalà Farreras (1918-1993).

Després de moltes vicissituds, la parella s’estableix a la Villa Herminia, a Los Teques, localitat situada a 35 quilòmetres de Caracas, a 1.200 metres d’altura. És allà on neix Roger, el 1941.

Per ser justos, el Roger va néixer a Veneçuela, però va poder haver nascut als Estats Units, Austràlia, Nova Guinea o a l’illa de Java, ja que el seu pare era un autèntic rodamón.

Va ser a Java (Indonèsia – ID), on va cursar l’escola primària en anglès i holandès, fonament d’un ampli poliglotisme que va condicionar i va caracteritzar la seva personalitat, perquè ja de la casa portava el castellà i el català.

Amb tot just deu anys, és enviat a Barcelona on va estudiar piano al Conservatori del Liceu i més tard, la carrera d’Història Moderna.

Excel·lent estudiant, va obtenir la qualificació de “cum laude” i el premi extraordinari de doctorat amb la tesi “Els orígens de l’òpera a Barcelona”, l’any 1979, publicada posteriorment per l’Institut d’Estudis Catalans.

Va estudiar també aspectes de la música modernista, com “La Societat Coral Catalunya Nova”, l’any 1975. Durant els anys 1971-1977, va ser el responsable de la secció de música universal i catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana, on va col·laborar estretament amb Max Cahner. Va ser crític a la revista Serra d’Or del diari Avui.

Des de l’any 1987 és crític d’òpera al diari La Vanguardia, i des de 1979 és professor de la Universitat de Barcelona d’Història de la Música guanyant la plaça de professor titular.

Va ser un dels docents més valorats a la facultat, en què ha revelat nombroses vocacions d’estudiosos de la música.

Entre els anys 1980-1988 va dirigir la secció de música de l’editora Daimon, on va publicar biografies de Bach, Alessandro Scarlatti, etc. i una col·lecció de llibrets d’òpera amb títols de Mozart, Domenico Cimarosa, Rossini, Vincenzo Bellini, Donizetti, Verdi i Puccini entre d’altres.

L’any 1991 va fundar la revista Òpera Actual, molt arrelat en el món hispànic, que va dirigir fins a l’any 2000 i on va continuar com a president fundador. També va col·laborar en la revista Òpera de Londres.

Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionari de l’Òpera (2007) en 2 volums.

Ha fet l’edició i l’estudi preliminar (2008) del poema satíric en català Gran Teatre de Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. També ha traduït òperes al català i ha promogut la representació d’algunes òperes al Teatre Principal de Barcelona (1999-2000).

Amb Marcel Gorgori, va protagonitzar un programa televisiu d’òpera al Canal 33 i posteriorment un programa a la ràdio Catalunya Música dedicat a les grans veus.

És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre de Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorífic de la Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya i professor de l’Escola d’Òpera de Sabadell.

El seu constant treball de conferenciant, documentat i extraordinàriament amè, l’ha convertit en una de les figures de referència en el món de l’òpera a Catalunya, i un dels màxims responsables del renaixement a Catalunya de l’afició a l’òpera entre un públic que supera el cercle estret de les minories.

Recentment ha publicat un llibre dedicat a la sarsuela, gènere menor d’Espanya, amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l’autor.

 

Fonts:

https://es.wikipedia.org/wiki/Roger_Alier

Fotografia: https://www.amicsoperasarria.com/es/