Alcoi (ES) 1896 – Caracas (VE), data desconeguda.

Dirigent obrer.

Exiliat el 1923 a França, en 1924 va ser un dels redactors de Libération, el diari clandestí que va circular a França durant l’ocupació nazi.

El 1929 va intentar a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris. Secretari del Comitè Regional de la CNT (Confederació Nacional del Treball) de Catalunya el 1931-1932, va ser obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat el gener de 1932.

Va ser llavors secretari de la Federació Local de Sabadell (1932-1933).

Durant la guerra civil de 1936-39 es va incorporar a la UGT (Unió General de Treballadors), i acabada la guerra va marxar a Caracas, on va ser un dels fundadors de Centre Català de Caracas.

D’acord amb l’historiador Carles Querol, especialitzat en conservar les memòries de l’exili saturniense “… alguns socis de Centre Català de Caracas, com Emili Mira Aparici, Francesc Tabernero Vicente, Josep Solanes, Josep Martorell, Antonio Mónico, el vilafranquí Rudolf Llorens i Fídies Robusté recaptaven diners per enviar a Espanya, per socórrer les famílies dels comunistes presos per la dictadura”.

Font: enciclopedia.cat

Un nou intent per documentar millor l’exili sadurninenc després de 1939

Fotografia: Emili Mira i Aparici © FOTOTECA.CAT