Vicente Aranda: Premis Goya amb gust de Caracas

Als 26 anys, el futur director de cinema Vicente Aranda (1926-2015) guanyador de diversos premis Goya treballava a Caracas. I res a veure amb el cinema.

Nascut a Barcelona, d’origen humil i en plena postguerra mundial, a Vicente no li va tocar una altra que tractar de fer les Amèriques.

El 1952 va emigrar a Veneçuela i va aconseguir treball amb la National Cash Register Company (NCR), la coneguda empresa nord-americana de màquines bancàries. I no li va anar malament, almenys en l’econòmic: Quan va tornar portava amb si els diners suficients per estudiar la seva gran passió, el cinema.

La seva va ser una d’aquelles vocacions tardanes, que es manifesten quan ja és adult. Als 33 anys, després de viure set anys a Caracas, Vicente Aranda Esquerra tracta d’ingressar a l’Escuela de Cine de Madrid [llavors Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematograficas (IIEC)], però no va ser admès per no tenir estudis secundaris; sembla que també ho va intentar a l’Institut des Hautes Etudes Cinematographiques (IDHEC) de París, amb idèntics resultats.

No obstant això, amb el suport d’amics, va aconseguir debutar com a director amb “Brillant avenir”, sàtira de la burgesia catalana. I a partir d’aleshores, no va parar.

El seu major èxit internacional va ser “Amants”, que a Espanya va ser guardonada per l’Acadèmia amb els premis Goya a la Millor Direcció i a la Millor Pel·lícula, i a Berlín va suposar un premi per la seva protagonista Victoria Abril. Pel que fa a taquilla, va marcar màxims d’assistència amb les pel·lícules “El Lute” i “El Lute II” que narren la vida del delinqüent i pròfug dels anys seixanta Eleuterio Sánchez, «El Lute».

Font: Diccionari de la Reial Acadèmia de la Història.

Foto: Vicente Aranda durant una taula rodona celebrada a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid 2011. Photo by Rostoll (D • ES)