Barcelona (ES) 1903 / París (FR) 1976

Pintor, escriptor i crític d’art.

Fill de Sebastià Junyent Sans i Paulina Quinquer va ser el gran de quatre germans (Albert, Maria, Montserrat i Adelina). Va ser deixeble del seu oncle Oleguer Junyent.

El seu pare, destacat pintor, mor molt jove quan ell tot just tenia cinc anys. Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre (París, FR) va ser alumne d’Amédée Ozenfant. A Barcelona (1927) va col·laborar en la decoració de l’Exposició Universal del 1929, a Montjuïc.

Va ser corresponsal a París (1930) de les publicacions “Mirador” i “El Instante”. Durant la guerra civil va arribar al grau de capità republicà i un cop acabat el conflicte es va exiliar a Veneçuela, on va ser escriptor, pintor i crític d’art. També va formar part del grup de professors de l’Escola d’Arts Plàstiques i Aplicades de Caracas, va publicar a més dues importants monografies: una sobre Cristóbal Rojas i una altra de Martín Tovar y Tovar.

A Caracas va formar part d’un grup d’intel·lectuals que incloïa a altres exiliats catalans de l’anomenat “Grupo Viernes”, que van editar la revista del mateix nom. Aquesta publicació, no obstant la seva vida efímera (només 14 números, l’últim el 1941) va ser catalogada en el seu moment com la més representativa publicació d’Amèrica llatina  (Pascual Venegas Filardo, Revista Nacional de Cultura, març-abril 1942).

Albert Junyent va recórrer Amèrica i es va instal·lar a París el 1955. Va exposar sol des de 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires. Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot.

Va col·laborar en diaris nord-americans i francesos. Va publicar Mallorca -amb el seu oncle- (1927) i llibres sobre Gutiérrez Solana (1950), Cristóbal Rojas (1959), Van Gogh (1963) i Boggio (1970), i el llibre de poemes Confluència (1969). Va il·lustrar també volums com El llibre del sentit, de Josep Ferrater i Mora (1947).

Va obtenir la distinció de “Mestre en Gai Saber”, el títol honorífic amb que era investit el guanyador de tres premis ordinaris dels Jocs Florals de la Llengua Catalana: l’Englantina d’or, la Flor natural i la Viola or i plata.

Mor a París el 1976.

Un oncle molt divertit
Davant la prematura mort del seu pare, Albert i els seus germans reben el suport del seu oncle Oleguer, que no va tenir descendència.

Oleguer Junyent (1876-1956) és un artista integral: pintor, escenògraf, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i apassionat dels viatges. Es fa conegut popularment per un llarg viatge que va realitzar en 1908 i que va convertir en el llibre “Roda el món i torna a Born”. Va ser un gran suport per a l’Albert i la seva carrera.

Font:
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0035128.xml

Junyent, Albert. (1944). “La Museologia”. A Revista Nacional de Cultura. Caracas, Ediciones del Ministerio de Educación Nacional, n° 47, pp. 32-51.

Fotografia: Pintura a l’oli d’Alberto Junyent. Circa 1930. 57 per 57 po 6. Photo by: todocolección.net