Barcelona (ES) 26-1-1924 / Caracas 26-6-2004

Sacerdot.

El pare Joan Vives i Surià va néixer a Barcelona el 1924 i el 1948 va marxar a Caracas a estudiar Teologia. Dos anys més tard va ser ordenat sacerdot. Una de les seves tasques més importants va ser la posada en marxa i l’organització del capítol veneçolà de Càritas, que va dirigir entre els anys 1963 i 1978.

El 1978 després de la seva tasca a Càritas, va crear la Fundación Latinoamericana de los Derechos Humanos i el desenvolupament social, Fundalatin, que l’any 1985 el va fer creditor del “Premi Missatger de Pau” de les Nacions Unides.

D’orientació clarament esquerrana, va realitzar documentals de denúncia contra la violació dels drets humans en les societats capitalistes, o la impossibilitat dels països no socialistes de pagar el deute extern (o etern, com li agradava anomenar-ho).

El 1968 va ser pregoner de la Festa Major de Valls, terra a la qual se sentia lligat afectivament i fins i tot va arribar a participar amb castellers i xiquets.

Els seus oncles paterns també eren religiosos: Carlos i Jaime. El primer, sacerdot jesuïta i el segon, diocesà, aquest últim va treballar en l’Arxidiòcesi de Caracas per més de 15 anys, organitzant els seus arxius històrics.

Va morir a Caracas el 26 de juny de 2004. El president veneçolà Hugo Chávez (1954-2013), amb qui tenia alta afinitat política, va dedicar diversos minuts del seu espai televisiu “Alo Presidente” #195 a relatar una semblança de Vives.

Font: http://venezuelaehistoria.blogspot.com/2019/06/juan-vives-suria.html