Pere Bargalló i Cervelló
Barcelona (ES) 1913 / Caracas (VE) 08/05/2002
Astrònom.
També pintor, astrònom, periodista, escriptor, conferenciant, fundador i primer director del Planetario Humboldt de Caracas (VE).
La primera referència que s’obté de Pere Bargalló i Cervelló ve del seu pas, entre 1939 i 1945 per la República Dominicana, doncs el seu nom figura en la Llista de Refugiats Ensenyants a la República Dominicana.
Gràcies a això se sap que va instal·lar, presumiblement a Ciudad Trujillo (actual Sant Domingo) una Escola de Pintura de vida efímera.
Després va marxar a Veneçuela on seguiria una trajectòria vinculada a l’ensenyament de l’astronomia, com a fundador del Planetario Humboldt, a Caracas.
Un planetari és un lloc on es realitzen presentacions astronòmiques per al públic en general, i en el qual és possible observar recreacions del cel nocturn en diversos llocs de la Terra i en diferents moments de l’any.
El Planetario Humboldt va ser fundat el juliol de 1961 i va ser una obra de l’arquitecte Carlos Guinand Sandoz, situada en els terrenys de Parque del Este (posteriorment Parque Rómulo Betancourt i després Parque Francisco de Miranda), a Caracas.
Per aquell moment era el planetari més avançat d’Amèrica Llatina i comptava amb un Projector Planetari Zeiss Model Mark III (modificat).
Bargalló va arribar a desenvolupar una bona quantitat de textos, com Astronomía en retazos, Cuatro estrellas de oriente, El cielo de Caracas, 1567-1967: 400 años contemplando el paso de las estrellas, Curso de introducción al estudio de la astronomía, Arturo Michelena : 14 estudios.
En llengua catalana va escriure “Vincle entre Catalunya i Egipte”, per al Centre Català de Caracas.
Font: Historia y Memoria de la Educación 9 (2019): 173-215 Sociedad Española de Historia de la Educación
Fotografia Planetari Humboldt: By Nicolas Thomas / Unsplash
Semblança de Pere Bargalló i Cervelló
Text escrit pel seu deixeble i amic, el doctor Ender Enrique Carrasquero Carrasquero, director general de l’Institut Internacional d’Estudis Avançats en Banca Central i Finances – IBEA. Bargalló va ser el seu professor entre 1968 i 1976.
Va néixer a Barcelona en el solstici d’estiu, el 21 de juny de 1913, fet que marcaria la seva vida com a astrònom, pintor, divulgador de ciència, un home afable, extremadament creatiu i relacionista.
Va viure a França on va ser professor honorari de la Universitat de la Sorbona, a París. D’allí va viatjar amb la seva dona i la més gran de les seves dues filles a Ciudad Trujillo (avui Santo Domingo – República Dominicana), on hi ha una primera referència del seu pas, entre 1939 i 1945, el seu nom figura en el “Listado de Refugiados Enseñantes en la República Dominicana”. Gràcies a això se sap que va instal·lar, presumiblement a Ciudad Trujillo, una escola de pintura de vida efímera.
Al no trobar el millor mitjà per al desenvolupament de les seves inquietuds professionals, viatja a Panamà, on neix la seva segona filla Nereida Bargalló Suriol. Amb només tres mesos de nascuda Nereida, la família deixa Panamà i entre 1945 a 1947 viuen a Costa Rica.
Bargalló va seguir cercant alternatives per a la seva família. Al no trobar les millors condicions de vida a Costa Rica continua buscant altres opcions entre les quals van sorgir com a possibles viatjar a Mèxic, Xile, Estats Units o Veneçuela. És així, que d’acord amb testimonis de la seva filla Nereida, la possibilitat que es va concretar va ser Veneçuela, on arriben l’1 de gener de 1948.
Ja a Veneçuela, desenvolupa una fecunda carrera en diversos camps de la ciència, des de l’astronomia, la planificació estratègica, les finances, la divulgació científica i aportacions a les arts i l’educació de país.
Com astrònom va ser molt prolífica la seva obra i contribucions a Veneçuela, on seguiria una trajectòria vinculada a l’ensenyament de l’astronomia, com un dels membres fundadors del Planetario Humboldt, a Caracas.
Al principi, el planetari depenia de la Facultad de Ciencias Físicas y Matemáticas de la Universidad Central de Venezuela, dirigida per un altre català (Enrique Campderá Maluquer), que probablement era exiliat també.
Per la seva banda, Pedro Bargalló va fundar i va dirigir durant molts anys, la biblioteca del Banco Industrial de Venezuela que existia a l’avinguda Universitat de Caracas.
Des d’aquesta posició van ser múltiples i dissemblants les publicacions en aquest camp de les quals es poden referir: “El Cielo de Caracas: 1567-1967- 400 años contemplando el paso de las estrellas” (1965), “Las cuatro estrellas de Oriente” (1965), “El reloj de sol de San Jacinto y otros dos cuadrantes solares” (1966), “Luminosidad en el Valle de Los Caracas” (1966).
Els seus constants viatges per tota Veneçuela per conèixer la seva naturalesa li van permetre associar els coneixements astronòmics a la planificació estratègica de l’agricultura escrivint, “La meteorología y el ambiente agropecuario” (1966), “El Sol y el Ambiente agropecuario” (1967) assessorant des d’aquesta posició al Ministerio de Agricultura y Cría.
Així mateix, anualment publicava des de la Biblioteca del Banco Industrial de Venezuela, les “Efemérides Astronómicas de Venezuela” fins a 1976.
Càlculs Astronòmics del llibre “El Sol y el Ambiente Agropecuario” (1967).
Com a divulgador científic, va mantenir per molts anys el programa, “Las Manos y la Mente” que transmetia setmanalment els dies dissabtes a la Televisora Nacional TVN 5, sent assidu convidat en programes com “Reportaje Universal”, de la desapareguda Televisa, “Frente a la Prensa” de Venevisión, “Astronáutica” de TVN-5. Va ser membre fundador del Círculo de Periodismo Científico de Venezuela.
Pauta de l’últim programa de “Las Manos y la Mente” de desembre de 1970, signat per Bargalló.
Molts dels programes que actualment són projectats des del Projector Zeiss Model Mark III (modificat) al Planetario Humboldt com el cel de Caracas, L’estrella de Betlem i la vora que envolta la volta marcant fites arquitectòniques de Caracas són obres de Bargalló.
Va ser membre de l’Asociación Venezolana para el Avance de la Ciencia des de la seva fundació el 1950. Cofundador de revistes de divulgació científica, entre elles la Carta Científica de Venezuela publicada per l’OCI (Oficina Central de Información), i la revista científica Ciencia al Día .
Va mantenir per més de 15 anys un espai setmanal anomenat “Divulgación Popular de la Ciencia” al diari El Universal, que després va editar en una selecció dels seus articles en un llibre intitulat “Astronomía a Retazos” de la Colección Científica de Monte Ávila Editores.
Va ser un prolífic conferenciant, i facilitador de cursos com “Astronomia descriptiva i pràctica”, dictat a la Universidad Central de Venezuela (UCV), Universidad de los Andes (ULA) i Universidad de Oriente (UDO), a la ASOVAC, el Colegio de Ingenieros, la Sociedad Venezolana de Ciencias Naturales, la Academia Naval de Venezuela.
Un dels instruments originals dissenyats i calculats per ell va ser l’Identificador d’Estrelles en dues edicions (1966) i el més complex en (1970).
Identificador d’Estrelles de l’any 1970
També és important ressaltar que va ser un dels principals comentaristes del programa Apol·lo i de l’arribada de l’home a la Lluna on des del seu programa a TVN-5 i com a convidat de la planta televisiva Venevisión, en companyia de personatges com Horacio González Ganteaume, Valeriano Humpiérrez, Guntler Fidler, Pedro Bargalló (el cinquè d’esquerra a dreta), Guillermo José Schael, Nelson Bocaranda Sardi i Óscar Yanes, fotografiats a Venevisión, 1968.
Programa Reportaje Universal. Col. FMT. Font: http: //museodeltransportecaracas.blogspot.com/2013/10/la-noticias-es-oscar-yanes.html
En el camp de les arts pictòriques Bargalló va arribar a desenvolupar una sèrie de maquetes que es custodiaven a la biblioteca del Banco Industrial de Venezuela ubicada a la cantonada de Carmelites -mirant a Les Mercedes- del centre de Caracas.
La seva obra més famosa i única va ser el llibre “Arturo Michelena: 14 estudios” publicat el 1967, producte de les seves investigacions. El Banco Industrial de Venezuela va adquirir algunes de les obres d’Arturo Michelena que fins al 2015 encara romanien a l’entrada de la biblioteca del banc a l’avinguda Universidad de Caracas.
El 1975, Pere Bargalló Cervelló és nomenat Gerent de Relacions Internacionals de Banco Industrial de Venezuela fins a la seva jubilació, on va llegar obres com “Metodología y sistemática para una sección de referencias divididas en tres bloques: generales de enseñanza secundaria y de economía y administración”.
En llengua catalana va escriure “Lligam entre Catalunya i Egipte”, per al Centre Català de Caracas.
Parlar de Pere Bargalló Cervelló, és referir-se a un home prolífic, productiu, creatiu, inquiet. Un català, que sense mesquineses es va saber identificar i deixar una empremta imperible en diversos camps de les ciències, les arts i l’educació a Veneçuela. Mor a Caracas el dia 08 de maig de 2002 a l’edat de 88 anys.
Doctor Ender Enrique Carrasquero Carrasquero, PhD.
Panamà 12 d’abril de 2021
