Villena, Alacant (ES) 6-9-1916 / Barcelona (ES) 22-9-1987

Editor. Promotor cultural

Des de molt jove va militar en el moviment llibertari, pensament que es va desenvolupar quan es va instal·lar a Barcelona durant els anys de la II República espanyola.

Afiliat a les Joventuts Llibertàries, quan va esclatar la Revolució de 1936 es va allistar en la Columna Durruti. Aquesta va ser una columna de milícies populars, d’ideologia anarquista, que va participar en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Va sortir de Barcelona el 24 de juliol de 1936 amb la intenció d’alliberar Saragossa, llavors en poder dels revoltats. Va començar la guerra amb uns 2.500 milicians, però en el transcurs dels mesos va arribar a tenir-ne 6.000 (i fins i tot 8.000, segons altres fonts). Va estar comandada pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti durant els primers mesos.

Benito Milla, a més de lluitar a Aragó fins al seu enfonsament, va crear les Joventuts Llibertàries en el front i va ser secretari de les mateixes en la Columna Durruti entre 1936 i 1937.

De tornada a Barcelona, el 1938 es va encarregar de la direcció de “Ruta”, portaveu de les Joventuts Llibertàries. Al febrer d’aquell mateix any va assistir al II Congrés de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a València (ES) en representació de les joventuts de la 121 Brigada de la XXVI Divisió.

En acabar la guerra es va exiliar a França, on va passar pels camps de concentració.

En 1942 es va instal·lar a Marsella. Després de la derrota de Hitler, va formar part dels grups que intenten reconstruir la FIJL i l’abril de 1945 va assistir al seu ple fundacional a França, on va ser elegit secretari general, càrrec del qual va dimitir arran del II Congrés de març de 1946 per a ocupar-se de la Secretaria de Relacions, però mantenint la direcció de “Ruta”, tant a Tuolouse com a París.

En 1949 va abandonar França rumb a Amèrica. En 1951 es va instal·lar a Montevideo (UY), on va començar amb una parada de llibres a la plaça Libertad de la capital. Després, i fins a 1954, va ser promotor de publicacions de la UNESCO.

A Montevideo va fundar i va dirigir diverses revistes (“Cuadernos Internacionales”, “Deslinde”, “Temas”), va col·laborar en altres (“En Marcha”, “Acción”), va crear en 1954 la distribuïdora de llibres espanyols “Dilae” i va fundar en 1958 l’editorial “Alfa”, que va editar més de 400 títols a l’Uruguai i l’Argentina, entre ells els primers d’un desconegut Mario Benedetti.

En 1963 va ser membre del jurat del “Grand Prix International de Poésie” de Bèlgica, que se li va atorgar a Octavio Paz.

En 1968 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on de nou va fundar, a instàncies de l’Instituto Nacional de Cultura y Bellas Artes (INCIBA), «Monte Ávila Editores», així com «Tiempo Nuevo» (1971).

En 1977 va retornar a Espanya, convertit en un notable editor. Més tard es va instal·lar a Barcelona, on va dirigir l’editorial “Laia”, afavorint l’edició de llibres anarquistes. A més de les citades va col·laborar en nombroses publicacions, com “ACAO Directa”, “Cenit”, “Hora de Poesía”, “Nueva Senda”, “Ruta”, “Solidaridad Obrera”, “Tierra y Libertad”, “Umbral”, etc.

Benito Milla Navarro va morir el 22 de setembre de 1987 en un hospital de Barcelona, (ES) després d’una llarga i penosa malaltia. Les seves cendres van ser escampades en les aigües del Mediterrani, enfront de les costes de l’Empordà català.

Fonts:

https://sobrelaanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2018/04/28/benito-milla-navarro-el-editor-anarquista-vida-y-obra/