Castelló de la Plana (ES) 14-5-1895 / Caracas (VE) 30-12-1961

Geòleg.

Després exiliar-se a causa de la Guerra Civil, va desenvolupar gran part de la seva activitat professional com a catedràtic universitari a Colòmbia i Veneçuela, on algunes institucions porten el seu nom.

És considerat com el primer paleontòleg rellevant a Espanya, pels seus treballs entre 1918 i 1927 de jaciments paleontològics del mesozoic en zones de la meitat oriental de la península Ibèrica, especialment al voltant del Sistema Ibèric.

Va iniciar la seva carrera a la Universitat Central de Madrid fent el doctorat en Ciències Naturals (Geologia i Paleontologia), amb premi extraordinari.

Amb vint anys va ingressar al Museu de Ciències Naturals com a alumne d’Eduardo Hernández-Pacheco; becat per la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE) va desenvolupar la seva formació a diverses universitats europees.

Va publicar en 1922 la seva tesi doctoral «El mioceno continental ibérico y su fauna malacológica», i va centrar les seves investigacions en el terciari continental de la península Ibèrica.

Aquest any de 1922, al mateix Museu de Ciències, va impartir el curs Pràctica de Geologia, per a alumnes de l’Escola Superior de Magisteri i de la Facultat de Farmàcia.

En 1930 va ser nomenat cap de la Secció de Paleontologia, creada al Museu per revisar i fitxar les seves col·leccions paleontològiques. Durant la guerra civil espanyola va ser nomenat director general de Mines i Combustibles. El 1937, va viatjar a Moscou al capdavant de la delegació espanyola per participar en el XVII Congrés Geològic Internacional.

A l’exili republicà

Exiliat a Colòmbia, va ser membre fundador del Museu Geològic de Colòmbia, al qual després se li va donar el seu nom. L’elevada altura de la ciutat de Bogotà, que afectava la salut de la seva esposa, va portar al matrimoni a traslladar-se el 1951 a Caracas, on a més de ser professor titular de l’Escola de Geologia, Mines i Metal·lúrgia de la Universidad Central de Venezuela (UCV), fundaria, al seu torn, el Museu Geològic d’aquesta universitat, que també porta el seu nom.

A Veneçuela també va impartir classes de mineralogia i geologia a l’Institut Pedagògic de Caracas i a l’Escola d’Enginyeria Militar; va ser membre fundador de l’Asociación Venezolana para el Avance de la Ciencia i de l’Instituto para el Estudio y Conservación del Lago de Valencia.

Va col·laborar en la preparació del Léxico Estratigráfico de Venezuela, publicat el 1956 pel Servei Geològic del Ministeri de Mines. Va representar a la UCV en el XXI Congrés Internacional Geològic celebrat a Copenhaguen el 1960.

Va morir el 1961, als 66 anys.

Font:

https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Royo_G%C3%B3mez

http://dbe.rah.es/biografias/5243/jose-royo-gomez

Fotografies: Servei d’Arxius de Ciència (SAC) © Generalitat de Catalunya