Barcelona (ES) 1904 / Barcelona (ES) 1974

Mèdic cardiòleg.

Cosí dels metges Antonio, Mario i José Cortés Lladó i germà de Carmen Cortès. Metge. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona (1925), on aviat va exercir com a professor adjunt en la càtedra de patologia i clíniques mèdiques.

El 1926 va sese’n va anar a França per a ampliar els seus estudis a Lió i París. Va ser Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona i també Inspector Municipal de Sanitat (1930); Director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat (1932); Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat Higiene i Sanitat (1934).

Durant la Guerra Civil va ser capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit. Al cap de poc d’estar exiliat a França, no va trigar a passar a Veneçuela (1940).

A Veneçuela va tractar de convalidar el seu títol de metge, no obstant això va ser impossible aconseguir-ho amb el que Veneçuela va perdre un gran professional, que va guanyar Mèxic. Durant el seu sojorn de dos anys a Caracas, va exercir com a assessor per a l’Institut Nacional d’Obres Sanitàries (INOS) a Caracas. I no tot va ser dolent a Veneçuela per a Cortés Llado: aquí coneix amb qui més tard es casaria a Mèxic, Carolina Pi-Sunyer Cuberta (1915-2010), segona filla de Carles Pi-Sunyer (1888-1971) i Carme Cuberta Arolas (1890-1984).

Ja a Mèxic, el 1943 va fundar els Laboratorios Servet (1943). Va col·laborar amb la JARE (Junta d’Auxili als Republicans Espanyols) i va ser membre del Consell Tècnic de la JAL (Junta Española de Liberación)

Va ser Adjunt de l’Institut Nacional de Cardiologia de Mèxic (1944) i professor de la Càtedra de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina (1946).

Va tornar a Catalunya el 1970.

Va ser col·laborador de les revistes: Revista Mèdica de Barcelona, Ars Medica, Annals de Medicina, Le Monde Medicial, etc. És autor de “La insuficiencia cardíaca” (1933) i del volum “L’electrocardiografia en les malalties del cor”, de la sèrie de Monografies Mèdiques (1936).

Va escriure el llibre “Els Setantí”, 1973, que té el valor de ser, fins al present, l’única monografia consagrada a l’estudi d’una família de “ciutadans honrats” i els seus orígens.

Fonts:

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=kme

Fotografia: Cristian Cortés Lladó, fotografiat a Barcelona, als anys setanta. Fotografia: Arxiu familiar Cortés Font de Robinat.