Barcelona (ES) 12-11-1917 / Barcelona (ES) 1987

Pintor.

Va néixer al barri de Gràcia i va ser veí de barri de Coll. En la seva activitat va obtenir molts reconeixements, sent el més important la Creu de Sant Jordi (en 1954), atorgada per la Diputació de Barcelona (ara la lliura la Generalitat).

Entre 1932 i 1979 van tenir lloc 80 exposicions de la seva obra a ciutats com Barcelona, Madrid, Mallorca, París, Miami, Montevideo i Caracas. En aquesta última ciutat va residir 18 anys.

Els seus quadres estan repartits per museus i col·leccions particulars d’Europa i Amèrica. En la seva obra podem trobar des de paisatges rurals i urbans fins bodegons i figures humanes.

El 1955, quan la seva carrera artística començava a sorgir a Catalunya, se’n va anar a viure a Caracas. Es va fer soci del Centre Català de Caracas, la qual va convertir en la seva plataforma comercial i social. Va sol·licitar i va obtenir la nacionalitat veneçolana i va rebre el document d’identitat núm. 5.140.494.

Segons el seu fill, del mateix nom, “Es va relacionar amb molts empresaris catalans que vivien a Caracas i ells es van convertir en els seus protectors Flotats, perquè eren els que compraven quadres. En aquella època tots tenien diners a Caracas, no és com ara. Això li va donar l’oportunitat d’entrevistar-se amb gent com Pau Casals. També amb el president de la república que en aquella època era Rafael Caldera. També va conèixer Josep Pla i li van donar una hora de ràdio. Els diumenges al matí feia un programa en català”.

“També feia quadres per encàrrecs i quan venia a Catalunya portava l’encàrrec de pintar els pobles dels catalans que vivien a Caracas. Quan tornava a Caracas feia una exposició i ja tenia tots els quadres venuts”.

“Va fer anuncis publicitaris per a aerolínies veneçolanes com VIASA, que feia vols internacionals i els va decorar un avió, per motivar els residents italians, que n’hi ha molts a Veneçuela, per promocionar vols Itàlia-Veneçuela i viceversa. Va fer una decoració amb les hostesses vestides amb la vestimenta regional.”

“El meu pare feia el què volia. Entrava en clubs on no era ni soci i aconseguia clients que li compraven els seus quadres.”

Per veure un vídeo -en català- amb el discurs del fill de Lluís Flotats amb motiu del centenari del naixement del seu pare, feu clic ací:

Font:

http://elcoll.blogspot.com/2017/06/cronica-de-lhomenatge-al-gran-pintor.html

Imatges: todocoleccion.es