Torà, Lleida (ES) 1910 / Barcelona (ES) 1964

Metge psiquiatre.

Pioner en l’aplicació de psicofàrmacs als pacients psiquiàtrics de Veneçuela.

Metge psiquiatre, Llicenciat en la Universitat de Barcelona el 1936. Durant la Guerra Civil va ser capità metge provisional per l’Exèrcit d’Extremadura. Es va exiliar a França fins a 1948, on va ser metge resident de l’Hospital Psiquiàtric de Sant-Remy.

D’allí marxa a Veneçuela establint-se a la ciutat de Maracaibo (estat Zulia) on va ser part del cos mèdic i director de l’hospital Psiquiàtric de Maracaibo.

Retorna a Catalunya el 1960.

L’experiència zuliana

Per a la primera meitat del segle XX, la psiquiatria no usava extensivament els psicofàrmacs. El seu ús permetria portar una mica de tranquil·litat al fatigós ambient dels hospitals psiquiàtrics.

La cloropromazina (categoritzat dins dels antipsicòtics clàssics) va ser indicada per primera vegada a l’Hospital Psiquiàtric de Maracaibo el novembre de 1953 pels doctors Sauret i Fuenmayor Nava i Gil Rincón, en una sala especialment condicionada i climatitzada (“l’habitació freda”), per aconseguir efectes terapèutics grans.

Fonts:

https://docenciapsiquiatrialuz.wordpress.com/hospital-psiquiatrico-de-maracaibo/

http://www.metgesalexili.cat/exili-exterior.html

Fotografia: © Diari versió final.