
Bartomeu Antich Trobat
Algaida, Mallorca (ES) 11-9-1928 / Algaida, Mallorca (ES) 31-10-2004
Futbolista.
Pare de Francesc Antich i Oliver, expresident del Govern de les Illes Balears (2007-2011)
Fill de Francesc Antich Fiol i de Caterina Trobat Oliver. El pare tenia una carnisseria, i “Tomeu” ajudava a la família treballant al camp.
Estudiava a les tardes amb un capellà de Sencelles i jugava a futbol, sempre en la posició de porter. Va formar part d’equips en categories inferiors. Un cop va acabar el seu servei militar fitxa per l’Atlètic Balears, de Segona Divisió. Allí va jugar dues temporades, sense deixar de treballar de paleta a Algaida. Va ser llavors quan va decidir donar un tomb a la seva vida.
Tomeu va emigrar a Veneçuela, on ja treballaven dos dels seus germans, tots dos de paletes. Es va casar el 20 d’octubre de 1956 amb Maria Oliver Portell, la seva xicota de tota la vida, també d’Algaida, «i vam anar a Caracas, a veure què passava».
A Caracas va començar treballant de paleta, però els germans Nicolau i Tomeu Font que el coneixien de l’Atlètic Balears, perquè ells havien jugat amb el Club de Futbol Solle, el van posar en contacte amb els directius del Banc Provincial, que en aquella època tenia un els equips punters de la Primera Divisió veneçolana.
I va ser així com va passar a ser el primer futbolista mallorquí a triomfar plenament a Sud-amèrica, ja que va defensar la porteria de la selecció veneçolana absoluta perquè la normativa de l’època permetia tres estrangers. També va ser campió de Lliga a la Primera Divisió amb el Banc Provincial.
Es dóna el fet que amb els set partits amb la selecció nacional de Veneçuela no li van marcar cap gol. És més, va aturar tres penals.
“Com a futbolista em vaig sentir realitzat a Veneçuela perquè allà vaig assaborir el que era ser un campió. Quan vaig marxar de Palma cap a Caracas jugava a l’Atlètic Balears gratis i cobrava 800 pessetes mensuals com a paleta. Allà em pagaven 18.000 mensuals només per jugar a futbol”. Així ho manifestava Antich en una entrevista realitzada per Miquel Vidal al diari mallorquí Última Hora, el 3 d’octubre del 1999.
Sis anys després de marxar a “fer les Amèriques”, Antich va tornar a Algaida amb els diners que havia guanyat fent de porter «que no era gaire, però com me n’havia anat d’Algaida tan pobre, tan pobre, que vaig tornar mig ric i amb una gran experiència».
De Veneçuela i d’Amèrica va portar dos segells de glòria: un nen d’any i mig, Francesc, que amb el temps arribaria a ser president del govern balear; i el mèrit d’haver estat el primer futbolista mallorquí a triomfar a Sud-amèrica.
Fonts:
(Https://www.dbalears.cat/cultura/2004/11/01/212080/mor-bartomeu-antich-el-primer-futbolista-mallorqui-que-triomfa-a-america.html)
