Joan (Juan) Pujol García (1914-1988) -àlies Garbo- va ser un mestre de l’engany i tota la seva vida va aconseguir passar desapercebut.

Un cop conclosa la guerra, va simular la seva mort i es va mudar a Lagunillas, estat Zulia. Per les seves accions va ser condecorat pel govern britànic (i també pel govern nazi!).

Joan era conegut pel servei secret britànic com Garbo, gràcies a un oficial anglès que creia que tenia davant seu el “millor actor del món”, en referència a l’actriu sueca Greta Garbo.

En canvi, per Abwehr, el servei d’espionatge de l’Alemanya nazi, el seu nom codi era Alaric Arabel. Aquest barceloní va ser un doble agent que va exercir tasques d’espionatge i contraespionatge durant la Segona Guerra Mundial, destacant el seu paper clau en l’èxit del desembarcament a Normandia.

La informació falsa que Pujol va proporcionar a Alemanya va ajudar a convèncer a Hitler que l’atac principal seria més tard i en un altre lloc, Pas de Calais (FR), el que va resultar en la seva decisió de reduir les tropes a la zona del desembarcament.

Nascut a Barcelona en el si d’una família de classe mitjana, Pujol va desenvolupar una profunda aversió cap a l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica després de les seves vivències del feixisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.

Al voltant de 1940, va decidir que havia de contribuir a la fi de la guerra ajudant al Regne Unit, únic adversari d’Alemanya en aquelles dates.

Pujol es va dirigir llavors a l’ambaixada britànica a Madrid, on va oferir els seus serveis com a espia. Després de ser rebutjat, va oferir els seus serveis al III Reich amb la intenció de servir com a espia doble per als aliats. Va ser reclutat per un oficial de l’Abwehr, Karl-Erich Kühlenthal.

Un cop acceptat pels alemanys va establir una falsa xarxa d’espies i va fer petits treballs per a aquests, com ara retransmetre codis per ràdio, i va tornar a oferir els seus serveis al MI5, sent aquesta vegada acceptat.

Encara que operava inicialment des de Lisboa, fingia davant els alemanys estar a Gran Bretanya. Inventava informes ficticis sobre moviments de vaixells mercants, convencent amb èxit que eren dades veritablement valuoses, gràcies a la informació obtinguda a la biblioteca de Lisboa i noticiaris de cinema.

Feia veure que viatjava per tota Gran Bretanya i enviava les seves parts de despeses, segons els preus que obtenia d’una guia de ferrocarrils britànica.

Agent doble

Va arribar al Regne Unit a la primavera de 1942 i va operar com a agent doble. El seu treball principal va ser el de convèncer als alemanys que havia aconseguit reclutar un gran nombre d’agents al Regne Unit, alguns d’ells persones de molta influència i amb informació valuosa.

La dificultat del seu treball radicava que devia en tot moment fabricar informes coherents de tots els agents que anava inventant i que no es contradiguessin entre si, sense perdre credibilitat.

De vegades havia d’inventar raons per explicar a l’Abwehr per què un dels seus agents havia estat incapaç d’informar sobre alguna operació que tard o d’hora arribaria a oïdes alemanyes i per no descobrir que tot era una farsa. En una ocasió va informar que un dels seus agents de Liverpool havia caigut malalt just abans d’un gran moviment de flota des d’aquest port a la costa oest d’Anglaterra.

Al caure suposadament malalt, li va ser impossible a aquest espia transmetre aquella informació. Per donar èmfasi a la seva història inventada, fins i tot va haver de fingir la mort d’aquest agent i fins a una esquela falsa va ser publicada en un diari local. D’aquesta manera, els alemanys van creure la seva història i fins van pagar una pensió a “la vídua de l’agent mort”.

La informació que Pujol enviava als alemanys era inventada pels seus superiors britànics i incloïa una gran part de successos veritables perquè els informes fossin més convincents.

De vegades, s’aconseguia l’efecte desitjat enviant informació genuïna però retardant la seva arribada perquè el dany fos mínim.

Per això, a vegades es recorria a matasellar una carta amb una data anterior, però no enviant-la fins a la vigília del moviment de tropes en qüestió perquè quan arribés semblés un retard del servei de correus.

Els alemanys pagaven a Garbo grans quantitats de diners per mantenir la seva xarxa d’agents, que en un moment donat va arribar a comptar amb 22 personatges ficticis.

Operació Fortitude

El treball de desinformació de Garbo era part de l’Operació Fortitude, que va convèncer a Adolf Hitler i a molts dels seus col·laboradors que la invasió aliada ocorreria en l’estret de Calais, a 249 km de Normandia, i que el desembarcament de Normandia era només una maniobra per atraure les tropes alemanyes lluny de Calais.

De fet, va ser tal la credibilitat de la que va gaudir per part de Hitler que, fins i tot un cop començat el desembarcament, va seguir pensant que aquesta no era la veritable invasió, sinó una mera distracció per al veritable atac a Calais.

Per quan Hitler es va adonar de l’engany, l’Operació Overlord ja havia estat un èxit i les tropes aliades s’havien endinsat massa, de manera que la mobilització de les divisions cuirassades no tindria el mateix significat.

Hi ha informació sobre aquest espia a l’Imperial War Museum de Londres, que inclou material altament sensible desclassificat.

Condecoracions

Garbo té l’honor de ser la primera i una de les poques persones condecorades amb medalles d’ambdós bàndols, la Creu de Ferro alemanya (1944) i l’Ordre de l’Imperi Britànic (1944).

Després de la guerra

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, Pujol temia represàlies de supervivents nazis. Amb l’ajuda del MI5, Pujol va viatjar a Angola i va fingir la seva mort de malària el 1949.

De fet ningú va saber que seguia viu, ni tan sols els serveis secrets britànics. Havia guanyat molts diners a la guerra ja que va estar molt ben pagat, sobretot pels alemanys i es va traslladar a la població de Lagunillas a Veneçuela, on va viure a l’anonimat establint una llibreria, una botiga de regals i un cinema a Choroní, localitat costanera de l’estat Aragua de la qual Pujol estava enamorat.

Però no va tenir sort en els negocis i va perdre molts diners.

Abans de desaparèixer s’havia divorciat de la seva primera dona i posteriorment es va casar a Maracay (VE) amb Carmen Cilia amb la qual va tenir dos fills i una filla la qual va morir el 1975 als vint anys d’edat.

A Espanya, durant dècades se li va donar per mort, fins i tot la seva primera dona i dos fills que va tenir amb ella ho creien així. Tampoc la família que va fundar a Veneçuela sabia qui havia estat. De vegades comentava en família mig de broma que havia estat un espia però ningú el creia i es burlaven d’ell.

El 1984, Pujol s’havia traslladat amb el seu fill a la urbanització La Trinitat de Caracas. Va ser més o menys per aquestes dates quan l’escriptor britànic Nigel West, especialitzat en novel·les d’espies, es va interessar pel fascinant personatge de Pujol sorprenent-li la seva mort tan novel·lesca. West va intuir que Pujol podria seguir viu i es va dedicar a la seva recerca aconseguint a la fi trobar-lo.

Després de la seva reaparició va viatjar a Anglaterra on es va reunir amb els seus vells companys del MI5 i on va rebre tota classe d’honors sent rebut a més pel duc d’Edimburg, marit de la reina Isabel II.

També va viatjar per diversos països europeus on va aparèixer en diversos mitjans de comunicació. Naturalment va visitar la seva ciutat natal, Barcelona, on va tenir una trobada amb els fills del seu primer matrimoni que el consideraven mort.

Pujol va morir a Caracas el 1988 i està enterrat a Choroní, la seva estimada població costanera molt pròxima al Parc Nacional Henri Pittier.

 

Fonts:

Operation Garbo: The Personal Story of the Most Successful Spy of World War II. By Joan Pujol García, Nigel West. (Dialogue Espionage Classics)

Actualitat RT. El “millor espia del món” que va vendre llapis a Veneçuela. Publicat:

1 de juny de 2016. Consultada el 20 de novembre del 2019.

https://actualidad.rt.com/actualidad/209063-mejor-espia-mundo-pujol-venezuela

FOTOS: Joan Pujol García fotografiat fora del Palau de Buckingham, Londres (UK), Circa 1984. Autor desconegut.