L’escriptor català, que no escriu en català, ha visitat Veneçuela en diverses ocasions.

En la seva primera visita a Veneçuela, es va enamorar de la ciutat de Mèrida. A la segona, va recollir el premi literari més prestigiós del país, el Rómulo Gallegos. A la tercera, va rebre un doctorat honoris causa.

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor, autor de més d’una trentena d’obres, que inclouen novel·les, assajos, altres tipus de narrativa i llibres miscel·lanis.

Va néixer a Barcelona, al número 108 del carrer Roger de Llúria, davant del desaparegut cinema Metropol. A la universitat va estudiar dret i periodisme, i, després de graduar-se en ambdues carreres, es va convertir en redactor de la revista “Fotogramas”.

Durant la seva joventut, va ser director de diversos curtmetratges, així com actor de pel·lícules catalanes, la major part d’elles censurades pel règim franquista.

Va realitzar el servei militar a Melilla, i, posteriorment, va viure a París (FR) dos anys, on va llogar unes golfes amb vista sobre la torre Eiffel. Allà va escriure la seva segona novel·la, “La asesina ilustrada”.

A la dècada dels vuitanta va ser col·laborador al diari “Diari 16”, i el 2004 va passar a ser-ho de “El País”.

Està casat amb Paula Massot, professora de secundària de literatura, a la qual li dedica les seves obres sota el sobrenom de Paula de Parma.

Dins de la seva obra compta amb 27 obres narratives entre les quals destaca “Suicidios ejemplares”, que constituiria el preludi per a l’escriptura de “Bartleby y compañía”, i 14 assajos, dels quals cal destacar “Ella era Hemingway” i “El viento ligero en Parma”.

Tal és la seva fama que vuit autors li han dedicat llibres en vida, llibres com ara “Hotel Bartleby” o “Enrique Vila-Matas. Los espejos de la ficción”.

Ha rebut premis com ara el Rómulo Gallegos, el Médicis i el FIL de Literatura en Llengües Romàniques, entre d’altres.

Vila-Matas i la llengua

Vila-Matas ha fet broma sobre la resposta que sol donar a la pregunta de per què escriu en castellà i no en català.

La més òbvia, ha dit, és la de recordar que la seva escolarització i les seves lectures des de petit van ser en castellà. “I ja no vaig canviar”, afegeix.

No obstant això, prefereix sovint donar una explicació “més divertida” encara que de vegades ha estat mal interpretada: “La meva mare em va ensenyar a dir-li la veritat en català, la meva llengua materna, així que utilitzo la llengua castellana en el territori de la ficció, que és el que m’interessa”.

Aterrar a Veneçuela

El setembre de 1993, va ser convidat a assistir a la II Biennal de Literatura que va tenir lloc a Mèrida, ciutat dels Andes veneçolans situada a 770 quilòmetres de Caracas.

Vila-Matas era part d’un grup de narradors i crítics de diverses tendències, units al voltant de l’art de narrar, entre ells Sergio Pitol, Juan Villoro, César Aira, R.H. Moreno-Durán, Sergio Chejfec, Dick Gerdes, Hernán Lara Zavala, Hèctor Libertella, Edgardo Rodríguez Julia, i la delegació local encapçalada per Salvador Garmendia, Oswaldo Trejo i Julio Miranda.

El seu segon viatge va ser en 2001. Iniciant agost d’aquest any, en un solemne acte celebrat a la seu del Centre d’Estudis Llatinoamericans Rómulo Gallegos (CELARG) Vila-Matas va rebre 60.000 dòlars, la medalla d’or i un diploma de la XII edició per la seva novel·la El viaje vertical (Anagrama).

Aquest guardó va ser rebut abans per escriptors com el colombià Gabriel García Márquez, el peruà Mario Vargas Llosa, el mexicà Carlos Fuentes i el veneçolà Arturo Uslar Pietri.

L’escriptor va rendibilitzar la seva visita veneçolana i es va quedar al país per diverses setmanes, visitant l’illa de Margarita, Canaima (una destinació de selva amazònica) i la ciutat andina de Mèrida.

Sis anys més tard, Vila-Matas torna a Veneçuela i torna a Mèrida. La Universitat dels Andes (ULA) dins de la VIII Biennal de Literatura Mariano Picón Salas li va atorgar un doctorat honoris causa en lletres.

El rector de la ULA, Mario Bonucci, va doctorar a Vila-Matas, que va agrair el reconeixement i va destacar la càrrega sentimental que per a ell té per haver estat vinculat a Mèrida i a la seva universitat des de 1993.

 

Fonts:

Bartleby y compañía. Enllaç aquí.

El Confidencial. Enllaç aquí

Web Enrique Vila-Matas. Enllaç aquí

Fotografia: Vila-Matas. Octubre de 2016. By Center for the Study of Europe Boston University from Boston (EUA)