Pirineu català (ES) 1730 / Barcelona (ES) 1782

Metge i botànic.

Originari d’algun poble del Pirineu català, va ser deixeble del destacat metge Andreu Piquer Arrufat (1711-1772) a l’Escola de Medicina de la Universitat de València.

El 1751 es va doctorar a la Universitat de Gandia. Va ser un dels dos metges, ambdós catalans, que van acompanyar al naturalista suec Pehr Löfling (1729-1756), el deixeble de Carl Linné (1707 – 1778), en la seva expedició a la Guaiana (1754-1756).

Tots dos van explorar els voltants de Cumaná, els Plans de Barcelona, les riberes de l’Orinoco, i la confluència del Caroní.

Quan va morir Löfling, en 1756, Paltor es va fer càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes reunides per tots dos.

Va tornar a Espanya el 1761 i va passar diversos anys a Madrid, on va intentar, infructuosament, la publicació dels materials científics acumulats en les expedicions.

Més tard, es va traslladar a Barcelona, on va exercir com a metge.

Va ser membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1772), a la qual va presentar diverses memòries de tema mèdic i botànic; la més remarcable feia referència a una planta medicinal descoberta a la Guaiana: Memòria sobre una nova espècie coneguda amb el nom de ‘Cunaurima de Guaiana’ (1772).

Font: Galeria de Metges Catalans. Enllaç aquí.

Fotografia: Riu Orinoco (més gran i llarg de Veneçuela), al capvespre, des dels Hileros de Parmana. Paolo Costa Baldi – Treball propi, CC BY-SA 3.0. Via Wikimedia.org