Perpinyà (ES) 1918

Pedagog. Advocat.

Mestre de la Generalitat, va ser destinat al grup escolar Rafael Campalans, de Mataró. El 1937 s’incorpora a l’exèrcit republicà com a alferes, a la secció de sanitat.

Es llicencia en Filosofia i Lletres (1945) i en Dret (1950). El 1950 marxa a Caracas, com a professor contractat per al Departament d’Història de la Universidad Simón Bolívar (*).

Treballa a la secció d’Informació i Publicacions de la petroliera Shell de Venezuela (1973-1975).

Des de 1973 va ser professor titular de la Càtedra d’Història Contemporània de la Universidad Simón Bolívar (USB), on també va ser director de la biblioteca.

Els últims anys va ser Cap de Departament de Ciències Socials, director de la revista Atlántida i membre de consell editorial de les revistes Argos i Nuevo Mundo, totes publicacions afavorides per la USB.

A la Universidad Central de Venezuela va cursar un doctorat en ciències polítiques i socials.

Va ser autor de diversos treballs com La província de la nova Catalunya al segle XVII o la Integración de América en Francisco de Miranda.

(*) La font consultada indica que va ser contractat el 1950 per aquesta casa d’estudis, la qual cosa ha de constituir una errada: la Universidad Simón Bolívar de Caracas va ser creada el 1967 i va iniciar activitats el 1972. No obstant això, el professor Reixach va tenir una llarga i productiva carrera en aquesta universitat.

Font: Diccionari dels catalans d’Amèrica. Comissió Amèrica i Catalunya 1992. Generalitat de Catalunya.

Fotografia: Foto presa des del rectorat de la Universidad Simón Bolívar. Caracas / Photo by rjoel18 – Own work, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia.org