Sant Hilari Sacalm (ES) 22/2/1922 – Sant Hilari Sacalm (ES) 31/1/2013

Pintor

Des de petit mostra interès i disposició per al dibuix. El 1942 es muda a Barcelona i estudia Belles Arts a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1948 es gradua. Realitza petits encàrrecs, treballa per a una casa de decoració i presenta la primera exposició individual.

Aquest mateix any, forçat per circumstàncies econòmiques es trasllada a Caracas (VE). Després d’un període d’incertesa, aconsegueix feina com a pintor de murals publicitaris.

A això es dedica fins que per atzar coneix l’escultor barceloní Ernest Maragall Noble (1903-1991) qui s’havia residenciat a Caracas a causa de la Guerra Civil i que la seva dona era veneçolana.

Maragall, prestigiós i ben relacionat localment el recomana i Xandri guanya el concurs per treballar a la decoració de la cúpula i certs murals del Museu de Ciències Naturals de Caracas.

En aquest museu pinta a l’oli grans murals, de temàtica animalística que representaven feres salvatges africanes, inspirats en una donació que havia rebut el museu de part de la família caraquenya Planchart. Es tractava d’una col·lecció espectacular de taxidèrmia, on fins i tot la sorra i els arbres que la decoraven havien estat portats de Kenya.

Desafortunadament, el 2015, el llavors director del museu José Ignacio Herrera, va explicar que a causa de falles en la conservació i manteniment dels murals i diorames, aquests serien apartats del públic per evitar més deteriorament (Diari El Nacional – Caracas, novembre 18 de 2015.)

Xandri i les Quatre Barres

Durant la seva estada a Caracas, Xandri es va posar en contacte amb la colònia catalana i va ser comissionat per pintar una al·legoria a la llegenda de les quatre barres.

El 1950 realitza un oli de 4,65 per 2,55 metres, emplaçada a la seu del Centre Català de Caracas, ubicada en aquell moment en un casalot en la direcció “Sordo a Peláez, No. 35”, al centre de Caracas.

Aquesta obra -gairebé itinerant, perquè es mudaria de lloc tres vegades- va ser portada a dos emplaçaments diferents, les seus de Pinto a Governador (1953) i a l’Avinguda Los Samanes, No. 14 de La Florida.

Finalment, des del 1963 l’enorme pintura va ser ubicada en un lloc destacat de la sala d’entrada de la seu actual del Centre Català de Caracas.

La placa que descriu l’obra té un error, òbviament producte d’una confusió: atribueixen la pintura a Andreu Xandri, un escalador i alpinista català important, en lloc de l’artista Eduard Xandri Calvet.

El 1951, després de tres anys a Caracas, torna a Barcelona i es dedica a la docència a la Facultat de Belles Arts i a l’Acadèmia Tàrrega. També fa treballs d’encàrrec fins que el 1960 es trasllada a Vic, on es converteix en el director de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, càrrec que va exercir durant 30 anys.

Va morir al seu poble natal quan li faltaven dos dies per fer 91 anys.

Fonts:

Diccionari d’artistes vigatans (1750-1950), d’Antoni Sadurní. Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic. Catalunya.

Nacio Digital. A la mort d’Eduard Xandri, per Toni Coromina , 10/2/2013. Enllaç aquí.

Fotografia: Intervenció a l’obra. Il·lustració digital de cortesia d’Arturo Salas.