El periodista Josep Tarín i Iglesias va visitar Caracas el 1964, per trobar-se amb una colònia catalana viva.

Josep Tarín i Iglesias (Barcelona 1915-1996) va ser un periodista i escriptor que va romandre a Espanya als anys del franquisme. I no li va anar malament: va ser director del Diario de Barcelona i del Noticiero Universal.

El seu germà Manuel, també periodista, va ser el creador dels premis Ondas, important guardó que es lliura a Espanya als professionals de ràdio, televisió i música.

Va rebre el Premi Sant Jordi de Periodisme i la Medalla d’Or al Mèrit a la Feina. El 1973 l’Ajuntament de Barcelona el va nomenar cronista oficial de la ciutat.

 

Tarín a Caracas

A principis del 1964, Tarín va viatjar a Caracas com a part de la missió oficial que va representar Espanya en els actes de presa de possessió del president de la república, Raúl Leoni Otero (1905-1972). A la comitiva també hi va participar l’alcalde de Barcelona, José María de Porcioles Colomer.

Aquesta visita la va resumir a la revista “Destino” número 1.396, del 9 de maig de 1964. Allí es pot llegir:

“Caracas és un immens paradís de cares conegudes. Dubto que puguem trobar res semblant a cap altra ciutat americana.

Moltes vegades passejant pel Centre Simón Bolívar o aquell fabulós Sábana Grande, instintivament tornàvem el cap, perquè a la nostra vera parlaven en català.

Ningú de nosaltres (sic) és capaç de sentir-se estrany o foraster a Caracas, perquè crec que en qualsevol ram de la vida ciutadana sempre trobarem un paisà, que ens farà partícip -això sí- de la nostàlgia de la terra llunyana”.

En la visita caraquenya va compartir amb el metge oftalmòleg José María Talayero, amb l’intel·lectual Pere Grases, l’executiu bancari Alejandro Frías Balmes i el banquer Carles Soler Cabot. També va anar a les recepcions que va oferir l’ambaixador d’Espanya, Matías Vega.

 

Font: Revista “Destino” número 1.396, del 9 de maig de 1964.

Fotografia: La Hemeroteca del Buitre. Enllaç aquí.