Maó (ES): 30/1/1920 / Mèrida (VE): 14/9/2009

Sastre. Venedor

Des de molt jove, va mostrar interès en la política, especialment en la ideologia d’esquerra.

Als 16 anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes de Maó.

Es va fer aprenent de sastreria i en iniciar la guerra civil es va incorporar a l’exèrcit republicà com a telegrafista, a la caserna d’Enginyers de Vila Carles (Menorca).

En acabar la guerra escapa a l’exili, amb destinació a França.

Va estar internat als camps de concentració d’Argelers sur Mer i Bram, d’on va sortir a finals de 1939.

Va treballar com a sastre a Carcasonne (FR).

El 1947 va marxar a Veneçuela, on va realitzar diversos treballs, des de la sastreria fins a les vendes.

Finalitzant la dècada dels cinquanta, va fundar a Caracas una fàbrica de calçats per a nens, que va haver de tancar per problemes econòmics.

El 1961 es va traslladar a Maracaibo per treballar com a venedor de la companyia Curaçao Trading Company, al ram dels electrodomèstics. Posteriorment, va treballar per a l’empresa alemanya Siemens i més tard venent tecnologia odontològica-mèdica.

En complir els 60 anys es jubilà i va viatjar a Mèrida (a 700 quilòmetres de Caracas, a la regió andina veneçolana), on residia la seva filla Danielle, professora de la Universidad de los Andes.

Allà es va dedicar, d’acord amb la font consultada “a escriure sobre el socialisme i l’esquerra revolucionària” així com de les seves vivències en els conflictes bèl·lics que va viure.

Un dels seus treballs va ser el llibre Les vicissituds d’un exiliat maonès a França, que el 2011 va rebre excel·lents crítiques del periodista Josep Portella Coll del diari Menorca i que va ser la font per a una sèrie de quatre articles publicats al mateix mitjà l’any 2015.

Triay Pascuchi va morir a Mèrida quan li faltaven pocs mesos per fer els 80 anys.

Fonts:

Fundación Pablo Iglesias. Enllaç aquí

Menorca. info. Enllaç aquí.

Fotografia: Arxiu fotogràfic FPI