
Pau Benaiges Equisoain
Tafalla (ES) 1913 / Caracas (VE) 4/3/1996
Anarquista i anarcosindicalista. Mecànic. Director de teatre
Encara que neix a Tafalla (Navarra) s’inclou en aquesta plataforma, ja que la major part de la seva vida política va transcórrer a Catalunya i encara a l’exili, s’hi va mantenir lligat.
Des de molt jove s’interessa pel sindicalisme i la mecànica. Als 16 anys va començar a treballar en un taller mecànic, alhora que feia estudis nocturns a l’Escola Industrial.
Es va afiliar al Sindicat de Transports de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona, on va arribar a ser secretari de la Secció d’Autobusos.
Durant la Guerra Civil va formar part del Secretariat de la Federació Nacional del Transport (FNT) i va ser detingut pels successos de maig de 1937, on es van enfrontar grups anarquistes i marxistes, per una banda, i la Generalitat de Catalunya i alguns grups polítics (en particular, socialistes i comunistes).
El febrer de 1939 creuà els Pirineus i va ser tancat al camp de concentració de Saint-Cyprien. Va treballar en una fàbrica del Servei de Defensa Nacional, de la qual va fugir durant l’ocupació alemanya.
A Bordeus va ser nomenat secretari de la Regional de la CNT a l’exili. El 1946 va ser secretari de la Comissió Provisional de la Federació Nacional d’Indústria (FNI) del Transport Terrestre i de la Comissió de la CNT catalana exiliada a la zona.
El 1950 va emigrar a Veneçuela, establint-se a Caracas. Pocs mesos després d’arribar va ser detingut breument, acusat de «comunista».
A Veneçuela va treballar en projectes d’agricultura hidropònica al poble de Charallave, als afores de Caracas.
El projecte no té èxit i es traslladà a Bogotà, on va estar-hi 16 anys. A Colòmbia va exercir diversos oficis, fins i tot el de director teatral.
El 1969 va tornar a Caracas i va participar en la creació del capítol veneçolà d’Amics de l’Associació Internacional de les Treballadores i en el seu butlletí.
També va col·laborar en la creació del “Comité de Relaciones Anarquistas” veneçolà. Durant l’exili sud-americà va militar a la Federación Anarquista Ibérica.
El 4 de març de 1996 mor a Caracas, als 80 anys.
Font i fotografia: Estel Negre Org. Enllac aquí.
