
Ferran Cano Darder
El nét de Caracas de l’alcalde de Palma es va convertir en un galerista reconegut en l’àmbit mundial. A Luxemburg, va ser confós amb el terrorista Carlos El Chacal.
Fill d’Emília Darder Rovira (1921-1997) i de l’asturià Emilio Cano Novo. Va néixer el 1940 a Caracas, i igual que tres dels seus germans, és un ‘fill de l’exili’.
Ferran és nét d’Emilio Darder Cànaves (1895-1937), metge i últim alcalde republicà de Palma (Mallorca), que va morir afusellat a l’inici de la Guerra Civil.
Després de viure, treballar i fer fortuna a Veneçuela, la família va tornar a Palma el 1950.
Va estudiar primària i batxillerat a Espanya i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona. Després va fer estudis de postgrau a la Universitat de Vrije-Amsterdam (NL), però els seus interessos el van orientar al món de l’art.
Va ser el fundador, director i propietari de les galeries de Palma 4 Gats (1973) i Ferran Cano (1986) i de la Ferran Cano-Quatre Gats (1989) de Barcelona.
Des de la seva galeria, va conèixer i va representar personatges molt rellevants del món de l’art com Joan Miró, Joan Brossa, Rafel Alberti, Ramon Barnils, Emma Cohen, Errol Flynn, Robert Graves, Anita Kaegi, Leo Castelli, Miquel Barceló, Josep Lluís Sert, Alexander Calder, Ocaña, Francesc Català-Roca i Antoni Tàpies.
El 2013 va ser notícia en renunciar a la Medalla d’Or de Palma i al premi Ramon Llull del govern balear, a causa de la política educativa i cultural del Partit Popular.
Ferran i El Chacal
En una entrevista publicada per la revista Rambla (Periodisme Independent), Ferran Cano va parlar del seu origen veneçolà:
“Vaig néixer a Caracas el 1940, i vaig mantenir durant dècades el passaport veneçolà, com a senyal d’agraïment al país que va acollir els meus pares, tots dos exiliats; asturià ell, mallorquina ella.
Però finalment vaig cedir davant la conveniència d’adoptar el passaport espanyol, ateses les dificultats que trobava en alguns viatges a l’estranger.
Com a anècdota, valgui explicar que cap a la dècada dels 70 vaig ser retingut a Luxemburg, on la policia em va confondre amb el cèlebre terrorista Carlos (El Chacal), veneçolà també”.
Fonts:
Revista Rambla. Enllaç aquí
Lleonard Muntaner Editor. Enllaç aquí.
Fotografia: Diario de Mallorca. Autor desconocido.
