València (ES) Abril 1908 / Caracas (VE) 26/4/1950

Sindicalista. Tècnic tèxtil. Mestre

Des de molt jove es va incorporar a les Joventuts Llibertàries i quan va començar a treballar, a la CNT (Confederació Nacional del Treball).

Va exercir al sector tèxtil, a la fàbrica Godó i Trías, de l’Hospitalet de Llobregat. Durant la Guerra Civil va treballar també com a mestre.

Va ser impulsor de l'”ido”, un idioma semblant a l’esperanto i la Federació Idista Espanyola.

Durant la Guerra Civil va tenir una influència important en l’organització econòmica de l’Hospitalet i va exercir tasques a l’àrea cultural.

Es va unir amb Armelina Alsina, que era mestra i membre de la Comissió Comarcal de Propaganda de la CNT al Baix Llobregat.

En finalitzar la contesa la parella passa a França i es dirigeix inicialment a República Dominicana i després a Veneçuela, específicament Caracas. Tenen dues filles, Lira (1944) i Clelia (1941-1997).

Allí es retroba amb antics coneguts com el Josep Xena (1907-1988) i es manté fidel a la causa anarquista.

El 1946 allotja a casa seva el militant anarquista i escriptor Josep Peirats Valls (1908–1989), que a les seves memòries apunta que Abella regentava una fàbrica i participava activament al acabat d’inaugurar Centre Català de Caracas (1945).

Mor el 1950, d’un atac de cor.

* En algunes fonts apareix el cognom Pérez en lloc de Peset.

Font:

Mi paso por la vida. Memorias de Josep Peira Valls. Susana Tavera García y Gerard Pedret Otero. Flor del viento edicions. 2009. Barcelona.

No en tornaran. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937-1965). Col·lecció RECERQUES. Enric Gil Meseguer.

Fotografia. Puente de la Peineta. València (ÉS). Photo by Cecilia Rodríguez Suárez / Unsplash