Sant Pere Molanta, Olèrdola, Alt Penedès (ES) 1885 – Granada (ES) 9/9/1954

Religiós. Arxiver

El 1914 es va incorporar com a vicari a la parròquia de Sitges, poble costaner a 35 quilòmetres de Barcelona (ES). Allí, de manera fortuïta, va trobar la seva vocació d’arxiver.

S’uneix com a capellà a la Companyia Transatlàntica, una empresa catalana que mantenia comunicació directa amb Fernando Poo, en el que va ser la Guinea espanyola (Àfrica).

En cadascun dels viatges que feia amb la naviliera, s’emportava un bon nombre de documents, que classificava, ordenava i registrava, centrant-se en els que creia més interessants. Això ho va fer durant més d’una dècada.

Després d’aquell temps, es va establir a Veneçuela (1929-1939), on va estar al servei de diferents diòcesis, com València i Carúpano.

Va tornar a Catalunya en concloure la II Segona Guerra Mundial, i es va fer càrrec de diferents parròquies a Barcelona fins que el 1947 va ser destinat a Màlaga i el 1950 a Granada, on va desenvolupar la tasca d’arxiver de la seva catedral.

El 9 de setembre de 1954 va morir en aquesta capital.

Farret a Veneçuela

La València veneçolana té una interessant història: fins avui -any 2023- els historiadors no es posen d’acord amb la data de la seva fundació i tampoc amb la identitat del seu fundador.

L’any 1934, Farret va publicar a la premsa local un article en què assegurava que a l’Arxiu de la Catedral de València havia trobat documents que atribueixen la fundació de la ciutat al conqueridor toledà Vicente Díaz.

Però la seva asseveració no va ser concloent. Així que l’honor de fundar aquesta ciutat se’l distribueixen Vicente Díaz i Alonso Díaz Moreno.

Fonts:

Un repàs al 2020. Joan Yll. Cronista oficial de Sitges. Publicacions de l’Ajuntament de Sitges. 2021.

El Nacional (Veneçuela). Enllaç aquí. 

Fotografia: Fotografia de Pau Farret a mitjan 1920, vestit d’oficial de la Companyia Transatlàntica (Col·lecció David Jou i Andreu).