L’Armentera (ES) 1905 – Figueres (ES) 1997

Funcionari i polític

Fill de Joan Quer Saliner i de Dolors Torrent Ripoll.

A primerenca edat es va interessar en la política. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser secretari de l’Ajuntament de Salt, a Girona (ES).

El 1931 va ingressar al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i posteriorment al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).

Va escriure al diari L’Espurna (Girona), amb el pseudònim d’Indigeta.

Va ser membre del Comitè Antifeixista de Girona, conseller de finances, secretari i regidor de la ciutat de Girona.

Va marxar a Veneçuela -exiliat- el 1948. Es va radicar a Caracas, on va viatjar amb la seva dona Francisca Estragó Roura i els seus fills Juan i Otilia.

Va sol·licitar i va obtenir la nacionalitat veneçolana.

A la capital, on va viure durant 20 anys, es va dedicar a articular el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) del qual va ser directiu.

El 1968 va tornar a Catalunya i cinc anys després va renunciar a la nacionalitat veneçolana i va recuperar l’espanyola.

El 1976 es va sumar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i va formar part de les llistes municipals del PSOE-PSC de Figueres.

Fonts:

Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. Enllaç aquí. 

Fundació Rafael Campalans. Enllaç aquí.

Fotografía: Fotografia del terme de l’Armentera. Per Jotubert. Under GNU Free Documentation License, Version 1.2.