
Antoni Mónico i Castelló
Lleida (ES) 30-1-1914 / Lloc i data de decés, desconeguda
Mestre. Comerciant
Estudia magisteri al Liceu Escolar a Lleida, la primera escola laica de la ciutat, fundada per Frederic Godàs (1879-1920).
Durant la guerra civil va ser militar republicà amb el càrrec d’alferes de milícia.
Afiliat al Partit Comunista Espanyol, s’exilia primer a França i després viatja al vaixell “La Salle” a República Dominicana. Per 1940 vivia a la colònia Pedro Sánchez a la població d’El Seibo, a 140 quilòmetres de Santo Domingo (DO).
El 1944, viatja a Veneçuela en un vaixell de vela pertanyent a un grup de quàquers de l’illa caribenya.
Es va establir a Caracas i es va dedicar al comerç. Va ser propietari de Selecciones Fanny, comercialitzadora de roba femenina, encara que en arribar al país, va treballar breument a l’ensenyament.
Va sol·licitar i va rebre la nacionalitat veneçolana, amb la cèdula d’identitat no. 991.889.
Es va afiliar al Centre Català de Caracas i s’hi reunia amb membres del Partit Comunista Espanyol, com Pere Esteve Llopart, Emili Mira, Francesc Tabernero Vicente, Josep Solanes, Josep Martorell i Fidias Robusté, entre d’altres, els qui col·laboraven en la recaptació de diners que enviaven a Espanya per ajudar les famílies dels companys comunistes empresonats per la dictadura.
El 1984 va gestionar la seva jubilació com a mestre davant les autoritats espanyoles i el 1986 va tornar definitivament a Catalunya, on mor en data no precisa.
Font:
REVISTA DE PEDAGOGIA VOL. XVII Nº45. ESCUELA DE EDUCACION UCV 1996. Marquès Sureda, Salomó. Universitat de Girona.
Educación Arrocha. Enllaç aquí.
Blog de Carles Querol. Enllaç aquí.
Fotografia: Feliphe Schiarolli on Unsplash
