Barcelona (ES) 1888 / Caracas (VE) 1971

Enginyer industrial, polític i escriptor



Fill de Jaume Pi Sunyer i Carolina Sunyer.



En 1908 es gradua d’enginyer industrial i treballa per a la Societat Anònima Espanyola Körting, especialitzada en motors industrials.



En 1915 va ser docent a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i després en la d’Agricultura, de la qual va ser director a partir de 1919.



Elegit diputat a les Corts i diputat del Parlament de Catalunya en proclamar-se la República (1931), en 1933 va ser alcalde de la ciutat de Barcelona. 

Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser conseller de la Generalitat de Catalunya fins a 1939.



Es va exiliar primer a França i després a Londres, on va presidir el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945) i va ser membre del Govern de la Generalitat en el desterrament. Va romandre a Londres fins a 1952.



En 1949 va iniciar -a la distància- la seva col·laboració amb la Comissió Editora de les Obres completes d’Andrés Bello. Va executar una important obra de recerca sobre Bello, Francisco de Miranda i altres emigrats veneçolans a Anglaterra.



En 1952 es va traslladar a Caracas, contractat pel Ministerio de Fomento, on va col·laborar en la Comissió Veneçolana de Normes Industrials (Covenin).



Va ser professor de la Universidad Central de Venezuela, i durant el seu sojorn a Caracas, va col·laborar en el Butlletí de l’Acadèmia Nacional de la Història, Revista Nacional de Cultura, Revista Shell, Butlletí Històric de la Fundació John Boulton, i en alguns diaris.



Edita el volum Coses i gent de Caracas (1958), així com algunes monografies: Miranda i Casanova (1969).



Mor en 1971. La major part dels seus escrits van ser publicats de manera pòstuma. 



Fonts:

Diccionari d’història de Veneçuela, Volum 2


Diccionari d’història de Veneçuela, Fundació Polar, ISBN 9806100166, 9789806100169



Fotografia: Fundació Carles Pi i Sunyer. Enllaç aquí: