Pedro Barnola (1908-1986) va ser un sacerdot jesuïta, erudit i una de les personalitats més rellevants de la Companyia de Jesús a Veneçuela.

Fill dels catalans Pere Barnola Puig (1864-1928) i Antonia Duxans Güell (1882-1933) tots dos arribats a Veneçuela a la fi del segle XIX.

Va néixer a Caracas el 26 de juny de 1908, ciutat en la qual estudia: Del seminari interdiocesà de Caracas passa al Col·legi Sant Ignasi.

El maig de 1925 viatja a Espanya per a entrar al Col·legi de Loiola on cursa estudis fins al 1929.

En 1932 rep el títol de doctor en filosofia per la Universitat Católica de Lovaina (BE) i realitza l’etapa de magisteri en el Col·legi Sant Ignasi (1933-1935).

Viatja als Estats Units per a estudiar teologia a la Universitat de Santa Clara (Califòrnia), allí és ordenat sacerdot el 15 de juny de 1938 per l’arquebisbe de Califòrnia, Joan I. Mitty.

Torna a Veneçuela on ocupa el càrrec de Prefecte i professor en el Col·legi Sant Ignasi (1940-1952).

Redactor de la revista SIC des de 1940 -amb 146 articles signats- i director des de 1948 fins a 1953.

Rebut com a individu de número en l’Acadèmia Veneçolana de la Llengua el 28 de novembre de 1952.

En 1954, es va doctorar en filosofia i lletres en la Universidad Javeriana de Bogotà amb la monografia Eduardo Blanco creador de la novel·la veneçolana.

Des del 31 d’octubre de 1954 fins a 12 de març de 1958 va ser el segon rector de la Universidad Católica Andrés Bello de Caracas.

Va ser membre de la Comissió Assessora per a l’edició de les obres completes de Rafael María Baralt, publicades en 1964, va col·laborar a més amb la Comissió Editora de les Obres completes d’Andrés Bello, publicades a partir de 1962.

Rector de l’Església San Francisco (1968 – 1973) i director de l’Acadèmia de la Llengua (1967-1975).

Columnista del diari El Nacional. Va organitzar i va presidir el VI Congrés Internacional de les Acadèmies de la Llengua celebrat a Caracas (1972).

Premi Nacional de Literatura (esment, recerca i assaig) pel seu llibre Afirmacions de cultura (1973).

Va tenir una vasta aportació bibliogràfica: Eduardo Blanco, creador de la novela venezolana: estudio crítico de su novela Zarate (1963); A propósitos (1965); Al encuentro de Bolívar (1970); Altorrelieve de la literatura venezolana (1970); Afirmaciones de cultura (1973),  entre altres.

Mor a Caracas el 8 de gener de 1986.

Font i fotografia:
Centro Gumilla. Enllaç aquí: 
Enciclopèdia Catalana. Enllaç aquí:
Consectari de cognoms catalans, valencians i balears establerts a Veneçuela. Antonio A. Herrera-Vaillant. Xerrada Centre Català de Caracas. Novembre 2023.