Antoni Graciani i Pérez
Lloc desconegut. 1889 / Barcelona (ES) 30/12/1962
Director, guionista i inventor
D’origen italià, des de 1920 va treballar en la indústria catalana del cinema.
Va treballar com a director artístic i redactor de rètols d’”Exclusivas Diana” (1927), la primera empresa espanyola que va subtitular films sonors.
En 1929 va construir i va patentar el Melodión, un sistema que utilitzava discos per a portar so al cinema mut.
El seu primer treball en direcció va ser amb la productora bilbaïna Meyler Films, per a la qual va escriure i va realitzar Ocells sense rumb (1934), i Alhambra (1936).
Els seus fills, Antonio, Eugenia i Tita també es van dedicar al cinema.
Graciani a Veneçuela
Després de la guerra civil es va exiliar a Veneçuela, on va treballar com a escriptor, director i productor.
El seu treball més important al país va ser el llargmetratge “Papalepe”, de la productora Gamma Film.
Aquí Graciani va ser escriptor, director i productor. En aquesta cinta, va treballar amb Agustín Irusta, Liliana Durán, Amèrica Alonso, Américo Montero, Ligia Duarte, María Escalona, Helena Naranjo, Edmundo Valdemar, Chuchín Marcano i la llavors nena Rebeca González, qui treballaria en nombroses telenovel·les.
Posteriorment va muntar un laboratori de revelat per a pel·lícules de cinema, amb el seu fill Antoni Graciani Roca.
En data indeterminada va tornar a Catalunya. Mor a Barcelona en 1962.
Font: elarchivo.org. Enllaç aquí
Fotografia: Photo by Denise Jans on Unsplash.
