
Joaquim Juanola i Massó
La Bisbal d’Empordà, Girona (ES) 1891 / Caracas (VE) 1967
Advocat. Catalanista i independentista.
Va estudiar dret sent membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Va fundar i va presidir la Joventut Nacionalista de la Lliga en el districte VI de Barcelona. Va participar en la creació d’Acció Catalana en 1922, a més de ser membre de l’Ateneu Catalanista Pàtria Lliure. Posteriorment es va convertir en president del Casal d’Estat Català del districte IX de Barcelona en el barri de Sant Andreu.
Durant la Guerra Civil va participar en l’expedició per a alliberar Mallorca. El setembre de 1939 marxà a París, després es va traslladar a Bordeus on va presidir la secció d’Estat Català.
El 1947 va arribar a Caracas, integrant-se al Centre Català. Va formar part del nucli fundador del Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya, creat el 19 de juliol de 1958, que va arribar a tenir delegacions en 17 països sud-americans i 10 en països europeus.
També es va dedicar a l’exercici de la seva professió, des del seu despatx en l’Avinguda Urdaneta, No. 87. Allà va atendre assumptes civils, mercantils, administratius, penals i internacionals, així com divorcis.
Juanola va ser representant de Resistència Catalana a Veneçuela.
El 27 de maig de 1959 va participar en la formació de l’entitat Galeuzca, de la qual va arribar a ser el secretari general. També va prendre part en nombroses iniciatives com el Centro Cultural de Estudios Sociales de Caracas, o el programa radiofònic ‘L’Hora Catalana’ entre 1963 i 1966.
Va formar part del secretariat organitzador dels Jocs Florals en l’exili.
Va morir a Caracas en 1967.
El març de 2019 va ser presentat el llibre “Un conspirador independentista. Joaquín Juanola i Massó (1891-1967)”, de Fermí Rubiralta.
Font: http://www.reeixida.cat/estelada/protagonistes/45505/
Fotografia: Invitació a la presentació del llibre dedicat a Joaquín Juanola el març de 2019
