Figueres (ES), 1899 / Ithaca, Nova York (US), 1950)

Advocat, economista, sociòleg i estadístic.

Realitza els seus estudis primaris i secundaris a Figueres (ES), i després va ingressar a la Universitat de Barcelona on cursa la carrera de Dret (1916-1921). Compleix el seu servei militar al Marroc, al sud de Tetuan (1921-1922).

Al seu retorn a Espanya (1923), orienta els seus interessos acadèmics cap a l’estudi de l’economia i de l’estadística, a la Universitat de Pàdua (Itàlia, 1924-1926), sota la direcció del professor Corrado Gini i en la Universitat de Londres, on s’especialitza en qüestions bancàries i en transport (1925-1926).

Membre de l’Institut Internacional d’Estadística (1929) i director de l’Institut de Recerques Econòmiques de Barcelona (1930), Vandellòs escriu el pla per a l’Organización de la Estadística Oficial en España en iniciar-se la Segona República (1931).

Creador del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya (1934), exerceix la càtedra d’Estadística en la Universitat de Barcelona (1933-1936).

Una faceta poc coneguda a Veneçuela va ser la publicació -el 1932- d’un manifest que va rebre el suport de membres destacats de l’Institut d’Estudis Catalans, en el qual s’oposava a la mescla dels catalans amb els immigrants pobres arribats d’altres punts d’Espanya. La mateixa tesi la va defensar al seu llibre “La immigració a Catalunya”, publicat el 1935, i en l’obra divulgativa derivada de l’anterior titulada “Catalunya, poble decadent”, d’aquest mateix any.

Durant els anys 1930 va publicar a la premsa i en revistes especialitzades, rebent una reconeguda fama. El novembrede 1936 viatja a Veneçuela contractat pel Ministeri de Foment per a treballar en l’establiment dels serveis d’Estadística Nacional.

A la seva arribada, inicia un curs d’estadística a la Universidad Central de Venezuela (desembre de 1936) i participa a la fundació de l’Escuela de Diplomacia que estableix la Cancelleria (1937). Director d’Estadística del Ministeri de Foment (1937-1940), prepara i supervisa el cens de 1937, reprèn la publicació de l’Anuario Estadístico de Venezuela i elabora el projecte de la llei d’Estadística i censos nacionals, promulgada el 22 d’agost de 1938.

Membre de la comissió interministerial que estudia les repercussions per a l’economia veneçolana de la Segona Guerra Mundial (1939); nomenat assessor tècnic del Ministeri de Foment (1940-1941), consultor del Banco Agrícola y Pecuario i figura entre els promotors del Banco Central de Venezuela (1940). Els seus estudis sobre demografia, transport, moneda, climatologia i preus, escrits en el transcurs del seu sojorn a Veneçuela, així com els seus articles publicats en la Revista de Hacienda, han estat considerats com a obres fonamentals de referència.

Afectat per malalties cardíaques, Vandellòs deixa Veneçuela el 1945. Residenciat a Nova York entra a treballar a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) com a expert en assumptes econòmics (1950) fins a la seva defunció.

Fonts:

Pascual Escutia, Jordi. “L’Institut d’Investigacions Econòmiques. José Antonio Vandellòs Solà (1899-1950)”. En: Diez economistas españoles, siglo XX. Real Centro Universitario María Cristina del Escorial, 1995, pàg. 763-767

200 Catalans a les Amèriques, 1493-1987: Mostra del diccionari de Catalunya i Amèrica. Editorial: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica, 1988

Foto: José Antonio Vandellós Solá. Autor desconegut.