Sant Feliu de Guíxols (ES) 12-2-1931 / Ciutat de Mèxic (MX) 20-7-2019

Filòleg, assagista, poeta i acadèmic numerari.

Amb una família d’idees republicanes, era lògic que amb la Guerra Civil li toqués el camí de l’exili. Primer a França i posteriorment a Mèxic.

Va viure diversos anys al Zulia, a Maracaibo on va ser professor fundador de la Facultad de Humanidades y Educación (1959), director de l’Escuela de Letras (1963-1965) i Director del Anuario de Filología, tot això a la Universidad del Zulia.

En el seu sojorn veneçolà va recórrer de punta a punta la geografia de l’occident veneçolà, interessant-se pels palafits de la llacuna de Sinamaica, les fortificacions del llac de Maracaibo i la gastronomia tant zuliana com la pròpia del veí estat Falcón.

El 1959 va obtenir el grau de mestre en Lletres de Llengua i Literatura Espanyola a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Es va traslladar a Veneçuela, on va cursar la llicenciatura en Lletres en la Universidad del Zulia i va obtenir el títol el 1966.

Va obtenir un màster en Llengua i Literatures Espanyoles per la UNAM i un doctorat en Lletres per la Università degli Studi di Urbino, Itàlia. Va ser investigador emèrit de l’Instituto de Investigación Bibliográficas de la Universidad Nacional Autónoma de México i del Sistema Nacional de Investigadores de México.

Va dictar càtedra en nombroses universitats, entre les quals es troben la Universidad de Guanajuato, la Universidad de Zulia, El Colegio de México, la Universidad de Toronto, la Universidad de Florència, la Universidad de Salamanca i la Universidad de París VIII Vincennes-Saint-Denis.

Va fundar la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Veracruzana el 1957. Va ser fundador i coordinador del Seminari de Poètica a l’Instituto de Investigaciones Filológicas, així com del Seminari de Cultura Literària Novohispana a l’Instituto de Investigaciones Bibliográficas de la UNAM.

Entre les seves obres destaquen Arco y certamen de la poesía mexicana, 1959; En torno a la muerte y el desengaño en la poesía novohispana, 1962; Introducción a la poética de Román Jakobson, 1978; Las figuraciones del sentido: ensayos de poética semiológica, 1984; Sor Juana Inés de la Cruz: amor y conocimiento, 1996; El resplandor intelectual de las imágenes, 2002; Sor Juana Inés de la Cruz: lectura barroca de la poesía, 2006; Sor Juana Inés de la Cruz: el sentido y la letra, 2010, y Memoria de la poesía, 2011.

Per la seva dedicació a les humanitats i les arts li han estat dedicats un parell de llibres: De palabras, imágenes y símbolos. Homenaje a José Pascual Buxó (2002), editat per Enrique Ballón Aguirre i Óscar Rivera Rodas, i Simulacros de la fantasía. Nuevas indagaciones sobre arte y literatura virreinales. Homenaje a José Pascual Buxó (2007), coordinat per Enrique Ballón Aguirre.

Va rebre nombroses distincions, entre elles la d’Emeritus Professor, de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (1993); el Premi Universitat Nacional (1995) i el Premi al Mèrit Universitari Sor Juana Inés de la Cruz, de la Universidad del Claustro de Sor Juana (2003). La Benemérita Universidad Autónoma de Puebla li va atorgar el grau de doctor honoris causa el 1997.

Triat el 10 de març de 1983 per a ocupar la cadira X (Ics) de l’Academia Mexicana de la Lengua. Va prendre possessió el 28 de juny de 1984 amb el discurs titulat “Sor Juana Inés de la Cruz en el conocimiento de su sueño”. Li va contestar, en nom de la corporació, José G. Moreno d’Alba.

Mor a Ciutat de Mèxic el 20 de juliol de 2019.

Font: https://www.asale.org/academicos/jose-pascual-buxo

Foto: José Pascual Buxó. © La Jornada. Mèxic.