Cassà de la Selva, Girona (ES) 19-7-1907 / Caracas (VE) 14-5-1988

Militant anarcosindicalista i anarquista.

Electricista i lampista de professió, s’estableix a Palafrugell, on s’afilia a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Interessat en l’esperanto, va crear una escola nocturna a Palafrugell amb la seva companya Armonía Puig, i el 1926 assisteix al congrés esperantista de l’Associació Mundial Anacional (SAT, Associació Apàtrida Mundial) a Lió. Insubmís al servei militar, es refugia a França fugint de la dictadura militar de Primo de Rivera, i viu a París i Perpinyà.

A França entrarà en contacte amb el grup “Los Solidarios” (germans Ascaso, Durruti, García Oliver, etc.) i el 1931, amb la proclamació de la República, entrarà a Espanya.

En els anys republicans ensenyarà amb Armonía la pedagogia racionalista de Ferrer i Guàrdia a l’Escola Lliure d’Alaior, Menorca, Illes Balears (ES).

Militarà a la CNT i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l’Hospitalet i Baix Llobregat, participant en diversos congressos del període en representació de Sindicat Únic de Treballadors de Fígols, va ser delegat al Congrés de 1931 de la CNT.

El 19 de juliol prendrà part en els combats contra la rebel·lió feixista als carrers de Barcelona i l’endemà va encapçalar la delegació del Baix Llobregat a l’assemblea de la CNT-FAI on es va manifestar partidari de la postura de García Oliver sobre la necessitat d’implantar el comunisme llibertari i contrària al col·laboracionisme amb les forces polítiques, proposta que va ser derrotada.

Durant la guerra, a més d’una activitat altament combativa, va ser regidor en representació de CNT a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, ocupant la regidoria d’Economia. El desembre de 1936 va intentar implantar a l’Hospitalet, Barcelona, Catalunya (Espanya) el salari únic.

Durant els mesos que la CNT va assumir en solitari l’Ajuntament de L’Hospitalet, Barcelona, Catalunya (Espanya) (del 29 de desembre de 1936 al 9 de febrer de 1937), va ser l’alcalde de la ciutat.

Els dos últims anys de la guerra va ser secretari del Comitè Regional de la FAI i el desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir a París al congrés extraordinari de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT).

Després de la pèrdua de Catalunya es va exiliar a França on va ser immediatament empresonat, va ser el primer pres de la CNT a Perpinyà i Montpeller (França) i condemnat a 10 mesos i l’expulsió. Gràcies al Consell General del Moviment Llibertari va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, començant així el seu llarg exili sud-americà.

Assentat a Ciudad Trujillo (actual Sant Domingo), va ser el representant del Consell General del Moviment Llibertari i es va ajustar a l’ortodòxia lligada a la línia Esgleas-Montseny. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb Josep Abella, com a mestre.

El 1945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa vida llibertària, especialment després de la caiguda de la dictadura del general Marcos Pérez Jiménez (1958): va fundar el Centre Cultural i una espècie d’ateneu llibertari (Estudis Socials) i va animar el butlletí AIT de la Federación Obrera Regional Venezolana (FORVE).

El 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela.

El juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa (França), en representació de la FORVE.

A la fi dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a Espanya: V Congrés de la CNT (1979), míting a l’Hospitalet, Barcelona, Catalunya (Espanya) (1 de maig de 1982), conferències el 1985 en l’aniversari de la fundació de la CNT, conferència a Barcelona, Catalunya (Espanya) (19 de juliol de 1986), etc. a més de diverses col·laboracions al diari “CNT” (1986).

Mor el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela).

La seva companya, Armonía Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Juventudes Libertarias de Venezuela.

Font: http://lacntenelexilio.blogspot.com/2013/01/josep-xena-torrent.html

Fotos © Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya

Dionís Eroles, al centre, i Josep Xena, membres de la Confederació Nacional de la Feina (CNT), al Palau de la Generalitat de Catalunya.