
Linus Moulines i Gascons
Anglés (ES) 1913 / Canet de Mar (ES) 2000
Llibreter i editor. Activista polític.
Militant polític actiu, membre del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista, fundat el 1935). Arran de la Guerra Civil, el 1939 s’exilia a França, posteriorment resideix a Luxemburg i Alemanya, fins que va passar a Amèrica.
El 1946 viatja al Brasil, però aquest mateix any es va traslladar a Veneçuela, on va fixar la seva residència definitiva.
A Caracas treballa per la Llibreria Suma i després funda la Librería Politécnica Moulines (1958) i més tard, l’editorial Nueva Cádiz.
Coneixedor de l’esperanto, va ser un promotor actiu en aquest país i, en 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista. Va exercir de professor de l’esperanto a la Universidad Católica Andrés Bello de Caracas. Explorador aficionat, va descobrir, juntament amb el Dr. Jesús Mata Gregorio, les restes de Nueva Cádiz, considerada la primera ciutat fundada a Veneçuela.
En la seva producció literària, cal esmentar la redacció d’un diccionari, signat amb pseudònim, sobre l’argot popular de Caracas (Malas y peores palabras, editorial Nueva Cádiz, 1974).
Es va casar amb l’Otilia Castellví. Va ser un actiu soci de Centre Català de Caracas i va col·laborar amb els Jocs Florals de 1953 i 1966.
El seu fill Carlos Ulises Moulines Castellví (Caracas, 1946), filòsof de la ciència, va ser professor a la Universidad Autónoma de México, catedràtic a la Universitat de Bielefeld (Alemanya) i director de l’Institut de Teoria de la Ciència i Estadística a la Universitat de Munic.
Lino mor a Canet de Mar (ES) en l’any 2000.
Fonts: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0256533.xml
