Lasallista per excel·lència, culer de naixement i posseïdor d’una intel·ligència i un do de gents inusual. En el seu últim article per Prodavinci.com va traçar un full de ruta per a la reconstrucció de la indústria petroliera veneçolana.

Fill de Francisco Espinasa i Conxita Vendrell. Veneçolà i de Caracas que va saber conjugar els seus afectes entre el país dels seus ancestres i el seu.

D’acord amb un article escrit a Prodavinci pel seu bon amic i company d’estudis en el Col·legi La Salle (conegut com La Salle de la Colina, situat a la urbanització Los Caobos, Caracas) Luis Pulgar Finol, Ramon era “lasallista” per excel·lència, el que va ser reconegut amb el premi especial de la Societat de Pares en 1969, quan va egressar la seva promoció.

“Ramoncito, com li deien a La Salle, era molt popular i estimat per tots a l’escola. Els seus condeixebles li apreciàvem i admiràvem molt, no només per ser sempre uns dels millors estudiants i esportistes, sinó per la seva generositat en compartir el berenar, convidar-nos a casa o ensenyar als amics menys aplicats.

… Inoblidable va ser el nostre viatge col·legial als Estats Units i el Canadà en 1967 i, després, la nostra carrera universitària junts. Quan cursàvem el tercer any d’Enginyeria vam planificar acuradament, juntament amb un altre amic, José Luis García, un viatge a Europa que ens pagaríem amb els estalvis de la nostra feina. Ramón per a aquest llavors treballava els caps de setmana en un segellat d’apostes de cavalls, molt populars a l’època, i tots dos donàvem classes particulars i de preparador a la universitat.

Finalment, vam fer el que va ser per a nosaltres un llegendari viatge a Europa, sense diners i sense preocupacions, per descobrir com deia Serrat, el seu autor favorit, “el foc del licor, la brillantor de diners” i altres coses més. Rebutgem, a partir d’allí, suposades vocacions de consagració religiosa i vam decidir, cada qui, per la seva banda, enfrontar la vida amb alegria, entusiasme i il·lusió “1.

Durant vint anys, entre 1979 i 1999, va treballar en l’estatal Petroleos de Venezuela (PDVSA). Allà va ocupar el càrrec d’economista en cap per a almenys set anys. Abans havia exercit a Maraven, on va deixar constància del seu bon quefer professional.

Tot i que inicialment va egressar (1974) com a enginyer industrial de la Universidad Católica Andrés Bello (UCAB), pocs anys després es va doctorar en economia a la Universitat de Cambridge (1980) i després va cursar un mestratge en desenvolupament econòmic de l’Institut Internacional d’Estudis Socials de La Haia (NL).

Va abandonar el seu lloc en la petroliera veneçolana després de l’arribada al poder del president mort, Hugo Chávez, el 1999. A partir d’aquesta data es va residenciar als Estats Units, però sempre va manifestar la seva voluntat de tornar a Veneçuela per ajudar en la “reconstrucció”.

Als Estats Units es va exercir com a professor a la Universitat de Georgetown (Washington, DC). El seu més recent càrrec el va ocupar en el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), també a Washington on va exercir com a assessor especialista en petroli i gas.

El reconegut periodista César Miguel Rondón, que va entrevistar en nombroses ocasions a Espinasa, va enviar les seves paraules de consol als seus familiars. “Realment afligit per la mort del gran amic Ramon Espinasa. Economista brillant i ciutadà exemplar. Una de les nostres ments més lluïdes. Hem perdut a un veneçolà de primera”, va escriure.

 

Boig pel Barça

La seva família, el seu treball, el seu país i el Futbol Club Barcelona – FCB, aquestes eren les passions d’Espinasa. La seva fotografia de perfil en xarxes socials el mostrava somrient al costat d’un pòster commemoratiu dels 75 anys de club esportiu (1974). Es tractava d’un treball realitzat per l’artista barceloní Joan Miró (1893-1993) que combinava els seus característics traços amb l’escut de l’entitat blaugrana.

Fanàtic culer des d’abans de néixer, va tenir la sort de gaudir dels millors anys del FCB, com la temporada 2008-2009, quan de la mà de Pep Guardiola, l’equip blaugrana va completar un any inoblidable amb la consecució de sis títols: Copa, Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. Va ser la primera vegada que un equip es va proclamar campió de tot.

 

La Veneçuela petroliera

L’últim article que va publicar Espinasa va ser al portal digital Prodavinci: “Lecciones y propuestas para la reconstrucción del sector petrolero: A 75 años de los acuerdos de 1943”, és una mostra del seu pensament crític i analític. Es pot veure en el següent enllaç:

Lecciones y propuestas para la reconstrucción del sector petrolero: A 75 años de los acuerdos de 1943

 

Fonts:

1. Ramón Espinasa, el ser humano. Luis Pulgar Finol. Publicat a prodavinci.com el 2019.03.25. https://prodavinci.com/ramon-espinasa-el-ser-humano/

Ramon Espinasa Vendrell. Fotografia del seu perfil a Twitter. Autor desconegut.

Foto 2 (jove) Ramon Espinasa i Luis Pulgar al Casino de La Marina a Paraguaná, 1969. Arxiu fotogràfic personal de Luis Pulgar Finol

Ramon Espinasa i Luis Pulgar al Casino de La Marina a Paraguaná, 1969. Arxiu fotogràfic personal de Luis Pulgar Finol