Baralt: Un marabino -amb ascendència catalana- va ser el primer hispanoamericà en ocupar una butaca en la Real Academia Española de la Lengua.

El nadiu de Maracaibo (VE) Rafael María Baralt (1810-1860), net de català, va ser un historiador, periodista, escriptor i poeta.

Autor del primer diccionari de gal·licismes de l’espanyol i primer hispanoamericà en ocupar una butaca en la Real Academia Española de la Lengua. Autor de la frase “la terra de sol estimada”, per referir-se a Maracaibo.

Net del militar i comerciant Ignasi Baralt Torras (1748-1805), oriünd d’Arenys de Mar, poblat del maresme català proper a Barcelona, neix enmig del moviment d’independència de Veneçuela, província de la corona espanyola per més de tres segles.

El seu pare va ser el coronel Miguel Antonio Baralt i la seva mare Ana Francisca Pérez, oriünda de Sant Domingo (avui capital de la República Dominicana). A causa de les vicissituds polítiques d’aquell temps de guerres, la família Baralt Pérez es va traslladar a Santo Domingo, on va transcórrer la major part de la infància de Rafael Maria.

Tornen a Maracaibo el 1821, on va viure durant cinc anys. El 1827 el seu oncle patern, Luis Baralt, el va portar a la ciutat de Bogotà (CO), per començar estudis superiors.

Va ser estudiant de la Universidad Santo Tomás (CO) on va cursar els estudis de llatí i de filosofia i va obtenir el títol de batxillerat en 1830. Des de llavors va formar part de la política i la milícia veneçolana, arribant al rang de capità d’artilleria, per després ocupar un càrrec al Ministeri de Guerra.

El 13 de setembre de 1841 marxa definitivament de Veneçuela. Primer va viatjar a Londres i després es radicaria a Sevilla i a Madrid. Allà va realitzar la major part de la seva abundant obra literària. Entre les seves obres ocupa un lloc important la seva oda ‘Adiós a la Patria’, considerada d’una impressionant riquesa poètica. També va ocupar importants càrrecs a Espanya, com a director de la Gaseta de la Corona i administrador de la Impremta Nacional.

Va ser el primer hispanoamericà a ser triat acadèmic de número de la Real Academia Española. El seu discurs d’ingrés “Juicio crítico al marqués de Valdegamas” (1853) va tractar sobre la figura de Joan Donoso Cortés.

Va morir el 4 de gener de 1860 a Madrid, sense haver complert els cinquanta anys i sense deixar descendència. Està enterrat en el Panteó Nacional de Caracas.

El 1982 va ser creada a la ciutat de Cabimas, a la Costa Oriental del Llac de Maracaibo, una universitat que porta el seu nom: Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt (UNERMB).

 

Font:

Portillo, Juliol (2010). Rafael María Baralt, Bicentenari del seu naixement. Biografia Il·lustrada i Iconografia (1810-1860). Caracas: Editorial Arte.

Foto: Signatura Rafael Maria Baralt

foto: Rafael Maria Baralt. Retrat. Circa 1855. Autor desconegut.