Palma de Mallorca (ES) 1726 / Caracas (VE) 20 febrer de 1785.

Metge.

Fundador de l’ensenyament mèdic a Veneçuela i primer protometge de Caracas

Campins va arribar a Veneçuela el 1762, set anys després d’aconseguir el seu doctorat a la Reial i Pontifícia Universitat de Gandia i després que el regnat de Mallorca reconegués el seu títol. Exerceix la medicina a Palma de Mallorca i posteriorment a la ciutat de Cadis fins a l’any de 1761.

En arribar a Caracas es troba que la pràctica de la medicina estava en mans de persones poc capacitades o no titulades. Això el motiva a impulsar la creació d’una càtedra Prima de Medicina a La Real i Pontifícia Universitat de Caracas.

Els seus primers cursos fracassen per diverses raons, com l’auge del curanderisme i l’escàs interès que despertava la professió. El canvi va començar a notar-se quan Veneçuela va ser declarada Capitania General (abans era província, cal recordar que es tracta de l’època colonial) i és nomenat Catedràtic en propietat i protometge interí.

Proto què?

El protometge tenia la funció d’examinar les credencials dels que exercien la medicina i donava -o negava- el vistiplau a aquells individus titulats o no, que desitjaven exercir la medicina així com altres àrees relacionades com llevadores, farmacèutics, apotecaris o herbolaris.

Durant més de 20 anys dicta càtedra de medicina on aconsegueix que la professió adquireixi jerarquia i respecte en els claustres universitaris.

A Veneçuela, és conegut com a Fundador i Pare dels estudis mèdics. L’auditori del deganat de medicina a la Ciudad Universitaria de Caracas porta el seu nom.

Mor als 59 anys a Caracas.

Fonts: ALEGRIA M., CEFERINO. 1974: “Historia de la medicina en Venezuela: Dr. Lorenzo Campins y Ballester, fundador de los estudios médicos en Venezuela el 10 de octubre de 1763”. Universidad Central de Venezuela, Caracas -Veneçuela.

https://www.venezuelatuya.com/biografias/lorenzocampinsballester.htm