Xavier Cugat – Arrels Venezuela

Xavier Cugat, el primer català a tenir una estrella al Passeig de les Estrelles de Hollywood va visitar Veneçuela en diverses ocasions.

En una d’elles una impertinència li va costar un cop de puny a la cara.

Francesc d’Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut universalment com a Xavier Cugat (1900-1990) va ser un músic espanyol, un dels principals difusors de la música afrocubana i iberoamericana.

Va néixer a Girona i sent nen va emigrar amb la seva família a Cuba. Allí va estudiar violí clàssic i va tocar en una orquestra al Teatre Nacional de la Habana. Cugat va ser un artista integral: el mateix interpretava tangos que realitzava tires còmiques per a diaris consolidats com Los Angeles Times. I ho feia molt bé.

Es va casar cinc vegades. Va ser el músic que va inaugurar el Caesars Palace a Las Vegas. Musicalizó moltes pel·lícules de Hollywood. I per alguna raó, a la famosa “Escola de Sirenes” d’Esther Williams, ell i la seva orquestra interpreten una tropicalizada versió de “Ànima Llanera”, sort d’himne no oficial de Veneçuela.

Fins i tot abans d’aquest èxit, ja Cugat venia a Veneçuela. És recordada la seva participació en una festa privada de l’acabat d’inaugurar Club Campestre Los Cortijos, on es va servir sopar i esmorzar, ja que el sarau es va perllongar més enllà de l’imaginable. Solia allotjar-se a l’Hotel Àvila, de la urbanització San Bernardino de Caracas.

Xavier Cugat. Circa 1950. © RTVE

Arran de l’èxit d’”Escola de Sirenes”, és contractat per a presentar-se al Club Venezuela, de la urbanització El Paraíso, en una celebració on estaria present el dictador Marcos Pérez Jiménez.

A algú se li va ocórrer que quan Cugat dirigís l’”Alma Llanera”, el ballarí Alfredo Alvarado, conegut com “el Rei del Joropo” ballés aquesta melodia. El joropo és un gènere musical i una dansa eminentment veneçolana.

Quan va arribar el moment d’interpretar la peça i se li va indicar a Cugat que compartiria escenari amb Alvarado, es va negar de pla i -d’acord amb la faula- va dir que “la seva música no era per indis”. Alvarado es va molestar, però immediatament li van pagar una important quantitat per la seva ‘no-actuació’, i va marxar.

En arribar a casa i explicar al seu pare què havia passat, aquest es va molestar. I segons explica Amerindis Castro, filla del ballarí, el pare li va deixar anar: “Què és això? Tu no ets fill meu, tu ets un pocavergonya. Com és possible que aquest home et vingui a insultar i tu no li hagis donat ni tan sols un bon cop de puny? Te’n vas de la casa i no tornis si no tens una topada amb aquest home”*.

L’endemà Alvarado va esperar al català a la sortida de Radio Continente i així ho narra la seva filla: “Em vaig acostar a Cugat i el vaig parar: ¿Vostè se’n recorda que ahir a la nit em va dir indi? Però ell no es recordava de res. No, jo no recordo res -em va contestar-. Li vaig cruspir una bofetada a la boca, Caraj! Plum! Pam!, i aquell llavi va començar a treure sang, i la sang a regalimar per l’esmòquing blanc, i crits un boig!” **.

Alvarado va ser detingut i es va fer un petit escàndol. Algun diari va titular: ”El Rey del Joropo le da una trompada a Xavier Cugat porque insultó a Venezuela”. A Cugat li faltaven diverses presentacions i una polèmica així podia afectar la taquilla. Així que, d’acord amb el seu representant va aconseguir l’alliberament d’Alvarado, a qui li van prometre contractes i la possibilitat d’interpretar un joropo amb Cugat. Però res d’això va succeir. Alvarado es va quedar esperant.

* Amb base en el relat “El día que mi padre le dió una trompada a Xavier Cugat”, d’Amerindia Castro. 13 de juny de 2011. Enllaç: http://neuroniando.blogspot.com/2011/06/el-dia-que-mi-padre-le-dio-un-trompon.html

**. Ibidem