Josep Lluís Sert i López – Arrels Venezuela

Josep Lluís Sert i López, un pes pesant de l’arquitectura mundial, va venir a Veneçuela en diverses ocasions. Els seus treballs a Puerto Ordaz i Maracaibo romanen com a testimonis d’altres temps.

Josep Lluís Sert i López (1902-1983) va néixer a Barcelona en una posició acomodada. El seu pare era l’enginyer Francisco Sert Badia, primer comte de Sert, i de Jenara López y Díaz de Quijano. Per qüestions de primogenitura, el títol de comte va correspondre al seu germà Francesc, i a la seva mort, al seu germà Antoni. Coses de ser el tercer home en una família de la noblesa.

No obstant això no li va anar gens malament. Va estudiar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i amb prou feines graduat, va treballar en l’estudi de Charles-Édouard Jeanneret (1887-1965), conegut més àmpliament com Le Corbusier. Va col·laborar amb ell durant diversos anys i el 1930 va començar a dissenyar els seus primers edificis.

En acabar la Guerra Civil va ser ‘represaliat’ pel govern de Franco, i inhabilitat per a l’exercici de l’arquitectura, després d’això, el 1941 es va exiliar als Estats Units, on va crear juntament amb altres arquitectes un estudi d’arquitectura i urbanisme, que va denominar Town Planning Associates. L’estudi va realitzar diversos projectes urbanístics, sobretot a Llatinoamèrica.

A Veneçuela va formar, conjuntament amb Francis Violich, Maurice Rotival i Jacques Lambert, el grup d’assessors estrangers contractats per la Comisión Nacional de Urbanismo para el Plan Regulador de Caracas, el 1952.

No obstant això, ja Sert havia actuat a Veneçuela, concretament en el desenvolupament del centre cívic de Puerto Ordaz, així com en la sèrie d’habitatges del campament de l’empresa nord-americana Orinoco Mining, en què va treballar amb Carlos Guinand Baldó i Moisés Benacerraf.

Igualment va realitzar la Unidad Vecinal Pomona, a Maracaibo, un conjunt d’habitatges d’interès social planificada per 192 cases, 108 apartaments, parvulari i escola primària, així com espais esportius i comercials.

Sert va tenir una llarga i prolífica carrera professional i va aconseguir importants reconeixements en vida, encara que el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l’Arquitectura, se li va resistir. El 1981 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 1982 la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts, atorgada pel Ministeri de Cultura i Esport d’Espanya.

Un dels treballs de Sert a Veneçuela: Maqueta de l’església, Centre cívic. Puerto Ordaz, 1951.

Font:

Henry Vicente Garrido. Tesi doctoral. “Arquitecturas desplazadas. Rafael Bergamín y las arquitecturas del exilio español en Venezuela” Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM) – Universidad Politécnica de Madrid (UPM) 2012.