Joan Manuel Serrat ha visitat Veneçuela en innombrables ocasions. Va ser a Caracas, durant la seva visita de 1975, que es va assabentar de la mort del dictador, Francisco Franco.

En 1969 va ser la primera visita de Serrat a Veneçuela, en el marc de la seva gira llatinoamericana. Se li coneixia per la cançó Penélope, escrita per ell mateix i musicada per Augusto Algueró i per “Cantares”, el seu disc dedicat a Antonio Machado. Des d’aquest moment, fins a la primera dècada de segle XXI va ser un visitant assidu. I no només a Caracas: Maracaibo, València, Barquisimeto, Maracay …

L’any 71 ja es presentava a l’Hotel Caracas Hilton (el març 1971). El febrer de 1972 apareix en televisió, es presenta a l’Aula Magna de la Universidad Central de Venezuela i en el “Teorema” de Plaça Veneçuela, una sala xou ubicada al Centro Capriles, que posteriorment es transformaria en la discoteca Reflections.

Des d’aquests primers viatges acudia al Centre Català de Caracas, de vegades per presentar-se com artista, però en altres oportunitats simplement per saludar paisans, sentir parlar en català i trobar “menjar de país”.

A Caracas ha fet grans amics. Un d’ells és el periodista esportiu i professor universitari, Cristóbal Guerra Rafalli, que va dedicar el seu treball d’ascens a la Universidad Católica Andrés Bello a la importància poètica del cantant. És un reconegut “serratià”.

Una altra persona important en les seves visites caraquenyes, és el seu agent, María Gómez. Serrat va arribar a ella referit per Mercedes Sosa -segons el conte, Sosa va ser vetada per Renny Ottolina per la seva condició política- i fet i fet es va convertir en la primera representada de Gómez. Serrat el va ajudar a contactar i a oferir els seus serveis de representació -entre altres- a Paco de Lucía, Paloma San Basilio i Alejandro Sanz.

A poc a poc ‘el nano’ va deixar de venir a país. Encara que va ser un reconegut simpatitzant dels processos d’esquerra i defensor en el seu moment de la legitimitat electoral d’Hugo Chávez (Xile, Vinya de la Mar 2009), va tenir una topada amb el ministre de cultura del govern chavista, Francisco Sesto, qui li va retreure haver signat una carta de solidaritat a Alejandro Sanz, qui mai va ocultar el seu poc afecte al govern de Chávez.

Potser la seva absència no sigui per raons polítiques. María Gómez assegura que va ser en la gira que va portar a Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina al Poliedro de Caracas el 2007, quan va començar a veure-li les dents a la crisi veneçolana: “Va ser un fracàs a nivell de taquilla, les graderies estaven buides. Ja la gent preferia comprar-li sabates als seus fills que anar a veure un xou “, ha declarat.

Fonts:

http://www.geocities.ws/jmserrat/Serrat_exili/serrat_exili.htm

http://www.moragrega.com/serrat/archivos/biografia.html

http://www.opinionynoticias.com/opinioncultura/8113-maria-gomez

Venezuela es una nación en desconcierto

Foto Serrat color: Joan Manuel Serrat, rebent el 2016 una condecoració equatoriana al mèrit cultural. Photo by: Assemblea Nacional de l’Equador

Foto discos. Autor desconegut.