L’actriu Margarida Xirgú (1888-1969), el nom que evoca a Federico García Lorca, va visitar Veneçuela en diverses oportunitats.

Potser és desconeguda per a les noves generacions. Però Margarida Xirgú Subirà és un nom important de les arts escèniques catalanes. Nascuda a Molins de Rei el 1888, ja en 1910 comptava amb la seva pròpia companyia i estrenava obres al teatre Romea de Barcelona. Va intervenir en diverses pel·lícules, l’última d’elles va ser el muntatge argentí en cinema de “Noces de Sang”, de García Lorca, sota la direcció d’Edmundo Guibourg, el 1938.

El 1933 estrena “Medea” de Sèneca, traduïda per Miguel de Unamuno al Teatre Romà de Mèrida. Aquest any la van nomenar filla predilecta de Barcelona. Al mes de novembre va estrenar “Divinas Palabras” de Ramon María de Vall-Inclán al Teatro Español de Madrid.

En 1934 estrena “La sirena varada” d’Alejandro Casona i “Yerma” de García Lorca al Teatro Español de Madrid.

El 1935 reestrena “Bodas de Sangre” i estrena “Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores” de García Lorca al Teatre Principal Palace de Barcelona.

El 1936 deixa Barcelona amb la idea de tornar, però ja no ho farà mai més. Començava el quart viatge a Amèrica amb la previsió de durar dos anys i després tornar a Barcelona i retirar-se. La seva gira es va convertir en el seu exili, ja que va coincidir amb la Guerra Civil. Va estar exiliada fins al dia de la seva mort, el 1969.

El 1988, en el centenari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya repatria les seves restes, que són enterrades al seu poble natal.

 

 

Margarida a Caracas

La seva primera visita a Caracas va ser el 1918, quan es presenta per al dictador Juan Vicente Gómez al Teatro Principal de Caracas. Torna al país en 1926 en la seva tercera gira llatinoamericana. Finalment, és rebuda per autoritats del Centre Català de Caracas en 1952, en el marc dels preparatius dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, que se celebrarien a Caracas en 1953. Deu anys abans, l’actriu havia presidit el consistori dels Jocs florals de la Llengua Catalana de Santiago de Xile.

 

Fites de Margarida

Des de 1973 s’atorga en el seu honor, el Premi Margarida Xirgú a la millor interpretació femenina de la temporada teatral barcelonina. El premi es lliura a la seva ciutat natal, Molins de Rei.

En reconeixement a la seva obra, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i Ràdio Exterior d’Espanya van instituir el 1985 el Premi de Teatre Radiofònic «Margarita Xirgú».

Té un carrer amb el seu nom a les ciutats de Màlaga, Palma de Mallorca, Rubí (Barcelona), Guadalajara, Saragossa, Madrid, Mèrida, Granada, Gijón, Vitòria, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell (Barcelona), el Prat de Llobregat ( Barcelona), Badalona (Barcelona), Montornès de Vallès (Barcelona) Viladecans (Barcelona) i Ascó (Tarragona) com també a Don Orione (Buenos Aires).

 

Font: http://margaritaxirgu.es/castellano/biografc/biografc.htm

Foto: Margarida Xirgú. 1911. Photo by: Amadeu Mariné i Vadalaco

Margarida Xirgú. 1932. © La Vanguardia