El Futbol Club Barcelona -en ple i amb les seves més importants figures- va visitar Veneçuela en tres ocasions: 1953, 1957 i 1982. Els petrodòlars feien miracles.

La primera visita del FC Barcelona va ser el 1953, en ple govern militar i amb un país que es podia permetre el luxe de moure equips de classe mundial, per a una “Petita Copa del Món”, un torneig que va ser organitzat per l’empresa “Venezuela Deportiva”, que tractava de portar als millors clubs de futbol d’Amèrica de Sud i Europa.

Durant les seves sis primeres edicions, de 1952 fins a 1957, es van presentar diferents equips tant europeus com llatinoamericans. Però l’esport dominant a Veneçuela era -i és- el beisbol i el futbol era cosa d’algunes colònies europees.

 

Visita 1953: Un equip esgotat acaba derrotat.

La Caracas de 1953 mostra activitat per tot arreu. A la zona comercial de Sabana Grande s’inaugura el cinema Ràdio City i la cafeteria El Gran Cafè. Aquest mateix any s’inauguraran els hotels Del Lago a Maracaibo i Tamanaco a Caracas, així com l’Autopista Caracas – La Guaira.

L’11 de juliol va començar la Petita Copa del Món (Copa Coronel Marcos Pérez Jiménez). Van participar el SC Corinthians de Brasil, l’AS Roma d’Itàlia, el FC Barcelona i una selecció veneçolana.

Se’n va dur la copa el SC Corinthians, segon lloc per l’AS Roma, tercer per al Barça i d’última, la selecció criolla. Pels blaugranes van jugar: Velasco, Segarra, Boisca, Seguer, Bosch, Flotats, Gràcia, Arosemena, Moreno, Kubala, César i Bàssora.

Una enorme delegació de catalans exiliats va anar a rebre a l’equip a l’Aeroport Internacional de Maiquetia, pròxim a Caracas. El recinte es va omplir de banderes catalanes, el que no va alegrar en excés a les autoritats diplomàtiques espanyoles. L’equip va arribar cansat i cansat se’n va anar.

Visita de 1957. L’equip acompanyat per aficionats catalans residents a Veneçuela. Fotos: Centre Català de Caracas

 

Visita 1957: Un premi per engreixar la vitrina.

Un any que comença bé, però acaba bastant agitat. Si bé al març el país era tan paradisíac que Walt Disney estava per aquests costats, al desembre el dictador Pérez Jiménez tenia els dies comptats. El 23 de gener de l’any següent fugiria de Veneçuela.

FC Barcelona. Visita de 1957. © FC Barcelona.

Aquesta va ser la cinquena i última edició de l’anomenada Petita Copa del Món. Al juny es van reunir al camp de la Universidad Central de Venezuela (Caracas) els següents equips: Barcelona (ES), Sevilla (ES), Botafogo de Rio de Janeiro (BR) i Nacional de Montevideo (UY).

El Barça es proclama campió, en guanyar 4 jocs de 6. Segon lloc per al Botafogo del Brasil, tercer per al Sevilla i últim per al Nacional uruguaià.

Com va succeir en la visita anterior, centenars de catalans van anar a l’aeroport a rebre el club. Joan Gols Soler, barceloní i culer de cor, testimoni d’aquests fets, va recordar que diversos paisans “no baixaven a Maiquetía a veure l’equip sinó a ‘tocar els nassos’ a la gent del consolat espanyol”.

Pel Barcelona van estar Ramallets, Oliveira, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Sampedro, Evaristo, Tejada.

 

Visita 1982: Un Barça-Madrid a porta oberta i estadi gairebé buit.

Barcelona i Reial Madrid, els protagonistes del clàssic més important del futbol a Espanya i del món, es van trobar només un cop fora del seu país i va ser a l’estadi Farid Richa de Barquisimeto (estat Lara, a 400 quilòmetres de Caracas) per la copa President de la República, Luis Herrera Campíns, entre maig i juny de 1982.

A més de catalans i merengues, Porto (Portugal) i Inter de Milà (Itàlia) també van acudir a la reunió a Barquisimeto per donar-li vida a un quadrangular de circumstàncies.

El 30 de maig de 1982, en un partit intranscendent per a Espanya es van enfrontar els merengues i culers.

A la fin es va imposar el Reial Madrid per 1-0 gràcies a un gol de Vicente del Bosque, que va acabar sent entrenador del Reial Madrid i de la Selecció Espanyola. El duel va tenir poca repercussió a Espanya, que en aquells dies vivia submergida en l’arrencada del Mundial ‘82 (13 de juny) i en la imminent signatura de Diego Armando Maradona pel FC Barcelona (4 de juny).

El torneig, finalment, se’l va endur l’Inter de Milà, que a la final va derrotar al Porto a la tanda de penals (3-1).

FC Barcelona: Amador, Gerardo, Migueli, Olmo, Ramos (52. Valor), Zuviría (52. Morán), Moratalla, Estella (75. Salva), Landáburu, Simonsen (52. Clos) i Carrasco.

Entrenador: Udo Lattek.

Avui resulta increïble, però d’acord amb una de les fonts consultades -Eliezer Pérez, especialista en el maneig d’històries i estadístiques del futbol veneçolà, menys de 50 persones van presenciar el partit. El diari El País d’Espanya, en la seva edició del 18 d’octubre de 2019 va calcular en 650 milions de persones en 180 països l’audiència televisiva de “El Clàssic”. Superior al Super Bowl o la Final de la Champions.

Fonts:

https://eliezerperez.wordpress.com/