Barcelona (ES) 19-3-1891 / Barcelona (ES) 24-3-1974

Químic i empresari tèxtil.

El 1926 ve a Veneçuela a dirigir la recentment inaugurada “Telares e Hilanderías de Maracay”, empresa de la qual el principal accionista era el dictador Juan Vicente Gómez (1857-1935).

Una de les condicions del seu contracte li permetia portar al país un contingent de 20 famílies catalanes, que vivien en el que avui es coneix com a Barrio Catalán i Pasaje Catalán a la ciutat de Maracay (VE).

Molts dels treballadors i tècnics van romandre a Veneçuela i van crear negocis, alguns dels quals van ser molt pròspers, la qual cosa va generar un “efecte crida” entre professionals i tècnics de Catalunya.

Entre Perelló i els representants del general Gómez es va establir i va registrar (Oficina Subalterna de Registro del Distrito Girardot. Protocolo 1°, N° 2, 1927) un contracte de serveis autoritzant-lo per obrar i signar el gir dels negocis i tot el relatiu a l’explotació de l’empresa.

A través d’un contracte de serveis es van establir les condicions de treball del senyor Perelló a través de tretze clàusules, entre les quals destaquen les relatives a l’exercici de l’empresari per fer productiva l’empresa. (OSRDG. Protocolo 1°, Nº 233, any 1927). Algunes peculiaritats:

En la clàusula tercera, el propietari va estimar el capital en 10 milions de bolívars, distribuït entre el valor dels edificis de Telares e Hilanderías i Fábrica de Aceite, més un capital de treball d’un milió de bolívars.

En la clàusula quarta, es va establir que el Sr. Perelló podia separar-se anualment durant el lapse de tres mesos per anar a l’exterior per tal d’estudiar els progressos que tinguessin lloc en la indústria tèxtil, les modes de cada temporada adaptables al medi veneçolà, i en tot el que fos d’utilitat per a la indústria tèxtil.

En la clàusula sisena se li va autoritzar per portar de l’exterior amb destinació a l’Empresa fins a vint (20) famílies que en un conjunt sumessin al voltant de seixanta (60) persones, versades en les diferents tasques de teixidura, filatura o altres connexes, relacionades amb aquestes tasques, per la qual cosa li subministrarien passatges de segona i tercera classe, en vaixell de vapor d’acord amb la condició dels treballadors; als quals se’ls facilitarien habitatges adequats, el lloguer es calculava en un màxim de 40 bolívars mensuals.

A aquest efecte, a les zones limítrofes a l’empresa tèxtil, es va construir una sèrie de cases que va donar aixopluc a aquestes famílies. A la data (2019) han estat enderrocades gairebé totes les cases, però així i tot es poden veure algunes en el denominat “Pasaje Catalán”, entre els carrers Páez i Soublette, encreuament amb carrer Ricaurte de Maracay.

D’aquest contingent de mà d’obra catalana, molts es van quedar a Veneçuela i en finalitzar els seus treballs a Maracay van crear empreses de serveis i el seu èxit va produir un ‘efecte crida’: altres catalans es van atrevir a creuar l’Atlàntic per treballar i prosperar a Veneçuela.

Així ho explica el llibre “Huellas de la inmigración en Venezuela”, a la seva pàgina 183:

“Un dels principals tallers dedicats al ram serà el Taller Electromecànic de Cuní (electricista) i Campalans (mecànic), que van arribar al país contractats per muntar l’empresa Telares Maracay, però un cop finalitzat el treball van decidir establir-se i fundar la seva pròpia empresa.

Aquest taller va atreure altres immigrants catalans, com Gumersindo Pons, qui va arribar a Veneçuela el 1933 i després es va associar amb Esteve Godayol per fundar els Tallers Hispania, localitzats entre les cantonades de Garita i Pescador, a Caracas, i especialitzats en la instal·lació de frigorífics”.

Font:

http://historiasdemaracay.blogspot.com/2014/05/maracay-industrias-agropecuarias-del.html

Huellas de la inmigración en Venezuela. Entre la historia general y las historias particulares. © Fundació Empreses Polar, 2011

Fotografies: Maracay. Barri Català. 1928. Autor desconegut.