Vint anys van transcórrer entre la seva primera i última presentació a Veneçuela.

Montserrat Caballé (1933-2018) va ser una cantant lírica d’òpera espanyola amb tessitura de soprano. Considerada una de les més grans sopranos de segle XX, va ser admirada especialment per la seva tècnica vocal i per les seves interpretacions del repertori “belcantista”.

Va néixer a Barcelona el 12 d’abril de 1933. D’origen humil, gràcies a la seva mare qui li ensenyava conceptes bàsics de solfeig, i a una adinerada família barcelonina, els Bertrand i Mata, va aconseguir ingressar -als 11 anys- al Conservatori Superior de música del Liceu de Barcelona, al principi amb una beca, i més tard amb el suport econòmic dels seus primers mecenes.

Amb vint-i-dos anys debuta al Teatre Fortuny de Reus (ES). A l’any següent ingressa a la companyia de Teatre Municipal de Basilea (CH), on va fer el seu debut operístic fora d’Espanya, el 17 de novembre d’aquell mateix any.

Va ser contractada per l’Òpera de Bremen (DE) per a la temporada de 1960-1961, on es va especialitzar en els papers de bel canto. El 1962, va tornar a Barcelona i va debutar al Liceu el 7 de gener, amb Arabella.

El seu primer èxit internacional va tenir lloc el 1965, quan el 20 d’abril va substituir a Marilyn Horne, que -indisposta- no va poder cantar en la versió en concert de Lucrezia Borgia, al Carnegie Hall, de Nova York. La seva interpretació va causar sensació, i la va fer famosa al món de l’òpera. El New York Times va titular l’endemà: «Callas + Tebaldi = Caballé».

Després d’aquesta actuació, va entrar en un altre nivell. Va cantar on va voler i amb qui va voler, des de Freddie Mercury fins a la seva amiga Lola Flores.

 

La Caballé a Caracas

La seva primera aparició a Veneçuela va ser l’any 1967, a Caracas. Va presentar La Traviata, de Verdi, a l’Aula Magna de la Universitat Central de Veneçuela. Va estar acompanyada pel seu marit, Bernabé Martí -tenor líric- qui feia d’Alfredo i pel baríton espanyol Manuel Ausensi, en el paper de Germont.

Coneixedors de l’òpera afirmen que hi va haver altres presentacions de la Caballé, que fins i tot es va presentar al Teatre Municipal de Caracas, però no va ser possible obtenir registres documentals.

La seva última presentació -documentada- a Caracas va ser el dimecres 11 de març de 1987, vint anys després de la seva Traviata de l’Aula Magna.

Va ser a la Sala Ríos Reyna del Teatre Teresa Carreño, amb l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar dirigida per Alfredo Rugeles i un programa que incloïa les peces que millor interpretava dels seus compositors favorits: Verdi, Rossini, Puccini, Mascagni i, fins i tot, Arrigo Boito.

Per descomptat, va concloure amb “Casta Diva” de Bellini. Al final d’aquesta pàgina hi ha un enllaç que permet veure la seva actuació d’aquell dia.

El comunicador veneçolà Antonio Planchart Mendoza, al seu bloc “idees de babel” (ideasdebabel.com) rememora aquella nit, que va viure des del candor dels seus vuit anys:

“Es van apagar els llums, el concertino de la Simfònica Simón Bolívar va afinar l’orquestra i va sortir Alfredo Rugeles per dirigir l’obertura de rigor, acabada la qual va entrar a l’escenari una senyora enorme, de pèl negríssim, recollit en un aparatós pentinat, i abillada amb una mena de túnica negra recoberta amb brodats daurats.

La imatge no se m’oblidarà mai, ja que era com veure l’aparició d’un ésser mitològic, els quals només existeixen en les llegendes. Quan dic que la Caballé era enorme, no només em refereixo al fet que és obvi -el seu llegendari sobrepès- sinó a una qualitat difícil de descriure, que només he vist en pocs artistes: la d’omplir l’escenari amb una presència artística imponent i un carisma captivador”.

Potser per la seva copada agenda o pel seu elevat caixet, la Caballé no va tornar a Veneçuela Però entre aquella visita de Caracas i el seu comiat final van passar 31 anys. Va morir el dissabte 6 d’octubre de l’any 2018, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (ES), a causa de problemes biliars.

Enllaç a la seva actuació a Caracas (1987)

 

fonts:

https://es.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Caball%C3%A9

ideasdebabel.com/?p=70678

Fotografia: Montserrat Caballé amb el seu fill Bernabe. Milà 1971. Commons. Autor desconegut.

Placa a l’entrada de casa natal: Photo By Paola García