La Fura dels Baus
La Fura dels Baus, sorpresa garantida a Veneçuela
La Fura dels Baus és una companyia de teatre creada el 1979 per Marcel·lí Antúnez Roca, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig.
El nom de la companyia és intraduïble i fa al·lusió a una fura suposadament endèmica d’una zona coneguda com Els Balcans o Els Baus, un torrent que creua la localitat de Moià, capital de la comarca del Moianès, a la província de Barcelona (ES).
Autodefinits com un grup de teatre «de fricció» que busca un espai escènic diferent del tradicional, els seus muntatges i productes diversos han evolucionat barrejant imaginació, morbositat, performance, mecatrònica i instal·lacions de gran espectacularitat, en un context dramàtic de creació col·lectiva.
La companyia va saltar a la fama durant els anys noranta, després de la seva participació en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com a companyia de teatre experimental, al costat de la companyia Comediants, de teatre més tradicional.
Hem documentat tres visites a Veneçuela, totes a Caracas i totes en el marc de Festival Internacional de Teatre de Caracas. Si no els ha vist, intenti-ho: No hi ha res que s’hi assembli.
Primer cop: El Ateneo en 1988.
Presentaven “Suz-o-Suz”. Utilitzant com a escenari les instal·lacions de l’Ateneu de Caracas, per a aquell llavors organitzador del Festival, la Fura representa dues tribus primitives que lluiten, juguen, descobreixen i creen el llenguatge. Una mica excessiva per als que no els coneixien: saliva, mucositats, pell i suor van ser protagonistes.
Segona vegada: El Poliedro en 2001
Es van presentar al Festival amb ØBS, (d’Obsessions). El lloc triat va ser el Poliedro de Caracas, un centre d’espectacles amb capacitat per a 13 mil persones, però només es vendrien 1.200 localitats. No hi havia on seure. Estava pràcticament a les fosques. Inspirava temor.
El seu director Pep Gatell va comentar en una entrevista que ØBS era una bomba sensorial. “Algunes sensacions seran agradables i altres no tant. Per crear sensació de benestar abans has hagut de passar una mala estona, i La Fura crea aquests contrastos. La vida és així”.
La veritat és que la sang (de ficció) i els crits, l’actor amb un cap de porc empalat en una llança, l’altre actor amb una serra elèctrica, un altre menjant el que semblaven vísceres humanes… va terroritzar a mes d’un.
Tercera vegada: El Paseo de los Próceres en 2015
El Paseo de los Próceres és un monument que es troba al sud-oest de Caracas. Allà es troben estàtues dels pròcers de la Independència, a més de fonts, escales, placetes, calçades i murs.
La presentació d’«Afrodita i el judici de París» amb una nina gegant que caminava entre l’audiència va ser impactant. Va comptar amb una escenografia que va incloure tarima de deu metres de llarg i vuit metres d’alt, dos reflectors d’alta intensitat i al voltant de 50 robòtiques distribuïdes en quatre torres, per aconseguir una il·luminació de primer nivell. Com a part de la peça va ressaltar la participació de més de 40 ballarins i acròbates veneçolans que van crear una xarxa humana.
Font: La Fura.com / Investigació pròpia
Fotografies: Agència Veneçolana de Notícies (AVN
